Diario de un escándalo

Basada en l'exitosa novel.la homònima de l'escriptora londinenca Zoë Heller, Notes on a Scandal ens explica la història de dues obsessions sexuals personificades en dues professores d'un institut públic. Barbara Covett (Judi Dench) és una rígida professora amargada per la seva soledad, qui veu en l'arribada d'una nova mestra, Sheba Hart (Cate Blanchett) l'oportunitat de trencar la seva incomunicació social... i quelcom més. Sheba per la seva banda, casada amb un antic professor seu i amb una filla adolescent i un nen amb síndrome de down, trobarà mitjançant les relacions sexuals amb un alumne seu de 15 anys la via de transgressió que sembla necessitar. Aquest reprimible romanç serà descobert per la vella mestra, i el secret les conduirà a una estranya i malaltissa amistat, a través de la qual descobrirem les obsessions i caràcter tendent a la bogeria de la veterana educadora.
El millor de la pel.lícula és la interpretació de les dues actrius principals, que malgrat tot, degut a una producció i direcció (Richard Eyre) personalment qüestionable, no acaben de transmetre la simpatia (o antipatia) i la comprensió de les seves obsessions a l'espectador. Davant d'una història com aquest un servidor esperava un drama on se'ns mostressin grans emocions i frustracions dels personatges, un endinsament en l'interior dels personatges per entendre què les porta a realitzar tals actes, els efectes d'un escàndol semblant en l'entorn proper de la professora... I malgrat se'ns donen pinzellades, un aura d'irrealitat m'evoltava mentre contemplava el film, la qual cosa provocava una sensació amarga sobre l'obra.
L'adaptació cinematogràfica de la història està aconseguida, amb un format de conducció de la trama a través de la lectura en off del diari personal de Barbara, que s'alterna amb escenes representades en temps real. El final és probablement també el millor de la pel.lícula, no és espectacular, però és una bona manera de posar fi a aquesta història d'hora i mitja, que a un servidor li va deixar la sensació que podia haver donat per bastant més.