Feli...

Avui hauries fet 61 anys però aquest any no et puc dir Per molt anys!! Lamentablement la vida no et va correspondre amb aquest desig transmès per les persones que t'estimem. Avui tocava el sopar els tres a casa, menjar la coca de la revetlla remullada amb un bon xerès, abans de sortir de festa amb els amics durant la nit més curta de l'any, per demà celebrar el teu sant menjant en algun bon restaurant de Barcelona. Només ens queda mantenir en la memòria els bon records del passat, passat del qual formen part aquest imatges que tristament no es tornaran a repetir. Aquest any la revetlla la passaré a Munich, sense petards, amb d'altres residents intentant passar una bona nit que no em permeti pensar-hi massa.
Fa uns mesos llegia a la Contra de La Vanguardia l'entrevista a una professora que havia perdut a dos marits. Deia que les coses bones, les coses que trobem a faltar d'aquelles persones estimades que hem perdut, es transmeten als què ens quedem aquí. Potser els nostres gens estan pre-programats per això, seria un mecanisme d'evolució, potser no hi ha cap explicació, el cert és que quan llegia aquestes línies ho sentia en carn pròpia. Des de la teva mort noto que una part de tú va passar a formar part dins meu, no sabria definir-ho exactament, però ho sento. El teu cos ja no hi és, però el teu llegat segueix ben viu.