Ingolstädter Volkfest

Finalment ahir vaig poder anar a la Volkfest, que vindria a ser el més semblant aquí a les nostres festes majors. Aquesta seria la de primavera i a l'octubre ve la Herbsfest, no sé si per donar la benvinguda a la tardor o per despedir amb amargor l'estiu. Les festes van començar la setmana passada i s'acaben avui, així que m'havia d'espavilar aquest cap de setmana per no perdre-me-les. Un cop vistes he de dir que sembla que aquí a Alemanya la majoria de festes es redueixen al mateix: en comptes d'embelat, edifici amb orquestra ple de taules grans amb gent venent les seves Masse, és a dir, gots d'un litre de cervesa. L'ambient és realment bo, grans i petits es barregen, a les taules s'ajunten diferents grups i quan el nivell etílic és el suficient acabes d'empeus del banc, cantant i abraçant-te a qui tinguis al costat. La primera vista de taules i taules plenes de gent amb gerres de cervesa també és xocant el primer cop que ho veus.
Com a festa major al voltant de les dues cerveseries doncs hi ha una fira bastant gran: paradetes per comprar coses diverses, xinringuitos amb menjar divers i atraccions, que per ser de fira deu ni do (muntanya russa bastant gran, sínia i d'altres que posen a prova l'estómac del què hi puja). Vaig aprofitarl l'ocasió per pujar a la sínia i veure per primer cop Ingolstadt des de l'aire, descobrint que deu ser la ciutat més fosca que he vist mai (fora de la fira, les llums que es podien veure eren comptades, fins i tot mirant al centre). No donava per res la sensació d'estar al bell mig d'una ciutat de 130.00 habitants. Fora d'aquest centre neuràlgic, no sembla que la festa major aporti d'altres activitats més, divendres hi va haver el típic castell de focs, però per la ciutat un no notava res especial (a pesar que un servidor tampoc ha voltat massa durant la setmana).
Acabada la festa (abans de les 12h, es nota on estem) no era qüestió d'anar a dormir amb tot aquell alcohol a les venes, així que la nit va seguir al Lago Bar (com sempre a reventar) i finalment a l'Amadeus. D'aquesta manera es contrarrestava la nit de descans de divendres (encara m'havia de recuperar de l'estada a Barcelona) i el matí de dissabte de neteja a fons del pis. Per la resta el cap de setmana ha portat la degustació d'un Grillhaxe (mmm, m'encanta el colze), d'un Bratwurst de mig metre a la Volkfest i la compra d'un nou objecte que li anava al darrere després del segon pis de Manresa: la planxa elèctrica per cuinar. Sens dubte la barbacoa a casa n'Aitor ha accelerat el procés.