Més emoció impossible

Després de la jornada d'avui dels playoffs de l'acb no es pot demanar més emoció en la lluita pel títol de lliga. Després d'uns quarts molt emocionants amb el format 1-1-1-1-1 (excepte l'eliminatòria el TAU que es va decidir per la via ràpida i contundent), les semifinals no poden haver començat més igualades. 1-1 en ambdues semifinals, amb la qual cosa tot queda obert i l'avantatge camp ha canviat de mans. El què semblava impossible ja no ho és tant, i els dos equips barcelonesos podrien arribar a una gran final que no es dóna des de les temporades 89-90 (blaugranes campions) i 90-91 (verdinegres campions), amb el premi a més per ambdos de tornar a jugar l'Eurolliga de l'any que ve. La veritat que seria una possibilitat que m'encantaria, més que la possibilitat d'una final clàssica amb el Madrid (a qui ja hem guanyat aquest any en la final de Copa). El retorn de la Penya entre els grans, tenir els dos equips en el màxim torneig continental i rememorar una final d'aquelles que es vivien quan jo era petit seria genial.
Queda però encara molt perquè aquesta hipòtesi es compleixi i els dos equips hauran de fer valer el factor camp que han recuperat contra dos rivals de gran entitat. El Barça haurà de superar la irregularitat que l'ha acompanyat tota la temporada i ser capaç de fer dos partits més com el d'avui. Defensa i concentració els 40 minuts, i un atac que no depengui exclusivament de Navarro. Si avui s'ha pogut guanyar sense ell durant mig partit, en un Palau que esperem sigui el de les grans ocasions, es pot deixar KO al totpoderós TAU. Serà important que cada home segueixi aportant quelcom en els minuts que jugi, i frenar com a mínim un dels dos jocs dels vitorians (com s'ha fet avui amb els exteriors). Intentar tancar més el rebot defensiu també pot ser clau, ja que ha estat el gran problema dels dos primers enfrontaments.
En quant a la Penya, després de patir més del previst contra el Granca, està demostrant que pot perfectament eliminar els madrilenys. Ja van ser l'únic equip amb basketaverage favorable contra ells, van estar a punt de guanyar en un primer partit que arribaven molt més cansat que el rival, i avui efectivament ho han aconseguit. Encomiable la tasca d'Aíto, que amb un pressupost ajustat i una bona plantilla però no per tirar coets, va aconseguir en el tercer any al club portar-lo a l'Eurolliga de nou i en aquest quart any l'ha retornat entre els grans, després de molts anys de travessa pel desert.
Dijous i divendres que ve la continuació...