Aquest cap de setmana vaig veure finalment el reportatge de Channel 4 que intenta reflexionar sobre si les religions són l'arrel de tots els mals i la lluita entre ciència i religió que s'està tornant a rebifar en ple segle XXI.
El programa, dividit en dues parts, és interessant de veure i reflexa certes situacions que són preocupants. El fanatisme religiós jueu i musulmà ja l'hem vist en molts programes i sempre ha estat així. Es pot arribar a pensar que encara necessiten passar a una nova fase de l'evolució del pensament i coneixement humà. Però que a EEUU proliferin noves esglésies catòliques que estan adquirint molt poder i que tant aquestes com escoles angleses puguin ensenyar assignatures de ciència, negant les teories acceptades per la comunitat científica internacional és preocupant. També hi ha alguna entrevista amb algun personatge que fa por.
El reportatge en sí però no m'acaba d'identificar. Crec que Richard Dawkins no sap en totes les entrevistes contestat convincentment als què entrevista i de vegades mostra un fanatisme científic excessiu. Sonarà estrany sortint de mi però trobo el comentarista exageradament defensor de l'ateïsme (que la ciència tampoc pot provar), de la Teoria de l'Evolució (que només és una teoria que encara té alguns interrogants per ressoldre, sense que això vulgui dir que està clar que el Creacionisme i la Terra dels 5000 anys segur que és falsa) i de què la religió en el fons és una lacra humana que va en contra la ciència. Es pot criticar els fanàtics, les Esglésies poderoses, els què justifiquen en nom de la religió actes immorals o en contra de la llei, però no entenc la crítica als catòlics moderats adaptats als temps moderns. Critica que aquests es basin en la mateixa Bíblia que els fanàtics, i que mantenint la fe en certes coses no explicades per la ciència, descartin com a metàfores o desfassat en els nostres temps certs passatges d'aquesta. Precisament a això se li diu aplicar la raó.
El reportatge l'he vist després d'un post en el seu anterior blog de l'amic Marc. Aquí m'he centrat a comentar el reportatge en sí, sense entrar a respondre a la pregunta que fa aquest. Sobre aquesta ja hi va haver un interessant debat de comentaris en el post original. Reprodueixo el meu comentari final com a comentari d'aquest post.
18 de juny 2007
Root of all evil?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
"
La religió en sí diria que és inofensiva, en sí no és ni bona ni dolenta. En el fons no deixa de ser una moral (que tothom té, ja sigui creient o no), una creença en un Déu superior, que explica les coses que l'home no pot explicar (i que en sí no és dolent, doncs tothom té dret a intentar buscar una explicació al desconegut per satisfer la necessitat humana de saber) i una manera de viure (que tothom també té). Així que no hi ha res de dolent en això, més quan en molts casos la moral associada sol ser positiva i necessària en tota societat moderna.
Ara bé, la religió té un problema, i és que es basa en la fe. Que algú tingui fe no té perquè ser dolent, però sí que facilita els fanatismes. Això fa que pugui arrosegar fàcilment a gent desesperada o amb poca cultura. Això implica que gent interessada s'aprofiti, com els caps de les sectes, i a través de la religió manipulin les persones.
Lamentablement religió i esglesia van molts cops lligades, i aquesta ultima pot ser com un guru d'una secta a gran escala. Per tant, aqui es on s'ha d'intentar que l'esglesia no interfereixi en les tasques d'estat. Esta clar que els estats poden utilitzar excuses religioses per motius politico-economics (com les creuades que mencioneu), pero tb es cert que l'esglesia es una maquina de fer diners amb la qual viuen molts i q per als seus proposits estaran en contra de l'evolucio humana i del saber, com la inquisicio contra cientifics en l'edat mitjana. I aixo es q el no pot succeir, l'objectiu de la humanitat ha de ser el pensament racional, i a partir d'aqui q cadascu decideixi. Algu dira, pero que ja no estem a l'edat mitjana... pero actualment a USA hi ha estats on s'ignora la teoria de l'evolucio per explicar el creacionisme.
La ciencia pot estar equivocada o no, tambe pot portar a fanatisme i interessos poc honestos, pero com a minim qualsevol teoria seva esta a l'abast de qualsevol perque la rebateixi. La religio dona explicacions contra les que un no pot argumentar perque es basen en la fe, i per tant es una arma poderosa que se l'ha d'arraconar a l'ambit que li correspon (de moral i creences mes alla de la ciencia). No es tracta d'eliminar les religions, pero si d'intentar q el mon tingui la cultura suficient pq la gent no sigui facilment manipulable,i per assolir aixo si q s'ha d'anar en contra de moltes de les Esglesies actuals, pq els seus interessos,son justament els contraris. I quan parlo d'Esglesies es amb majuscules, les q tenen poder, no de petites comunitats que puguin ser les persones mes maravelloses del mon." (comentari propi en el blog http://barmarc.spaces.live.com sobre el tema "Són les religions l'arrel de tots els mals?")
Aquest es un tema que a mi mateix em provoca diferents reaccions, com possiblement ja deus saber despres de certes xerrades...
En el blog del Marc ja vem parlar sobre aixo, pel que no tornare a dir el mateix... tot i aixo, aquest any, a Political Economy, he tingut la sort de dedicar 2 setmanes a Religions, i la veritat que m'ha fet pensar en elles d'una manera que no ho havia fet mai. Aqui va un petit resum...
Hi ha un pensament generalitzat que pobresa-incultura-desordre mental facilita la possibilitat de que certa gent es fagi adepta a una religio (que en molts casos es secta). Tot i aixo, els estudis confirmen (nota meva... tot es molt relatiu perque la majoria d'estudis son sobre d'ades dels EUA, pel que altres caracteristiques idiosincratiques del pais poden jugar en aquestes afirmacions, pero tot i aixo no deixa de ser un fet remarcable) , doncs com deia, segons aquests estudis, la proporcio de gent que es adepta a una religio no ha parat de creixer des del segle XVIII, i el que es mes impoortant, no s'aprecia una significancia en el fet que mes renda o mes estudis fan a una persona menys religiosa.
Es aleshores quan diferents articles es preguntes:
-Com pot ser que al contrari del que es pensa, molta gent que a priori realitza decisions racionals en molts ambits de la seva vida, son members d'una religio?
Segons els autors, en un principi, fer-te membre d'una religio es irracional perque provoca certes obligacions que poden frenar la llibertat de l'individu (anar a missa els diumenges en comptes de dormir, no menjar porc, afairtar-se el cap, vestir d'una certa manera, no acceptar transfussions de sang...), i fins i tot en alguns casos el poden estigmatitzar respecte a la resta de la societat.
Aleshores, que indueix a un individu a incorporar-se a un grup religios?
Una de les teories, es el que s'anomena la teoria de clubs:
Imagina una societat amb dos tipus diferents d'individus, que interactuen, uns que son mes propensos a cooperar i uns altres que no ho son gens. Els que cooperen prefereixen cooperar entre ells (pel fet que el joc es repeteix) , pero en canvi, davant un individu que no coopera, es millor per a ells no cooperar.
Be, de que serveix en aquest cas la religio? Doncs justament, es una manera de senyalitzar de quin tipus es cada individu, ja que sota certes circumstancies, i amb uns costos de ser membre de la religio prou (pero no massa) elevats una part d'individus es faran membres i cooperaran entre ells, mentre que una altra no es fara membre...
be, no se si m'he explicat be, es una mica complicat sense matrius de pagaments i la pesca, pero la idea es que certs individus poden obtenir una certa utilitat al fer-se membres d'una religio perque aixi senyalitzen que estan disposats a cooperar.
D'aquesta manera et trobes amb una societat amb una part dels individus religiosa i l'altre que no...
I quins poden ser els costos aquests dels que he parlat de la religio? Doncs uns poden ser clarament el fer orelles sordes a l'avanc cientific, aquest es un cost innegable (nomes en la inversio de temps per a ytrobaar noves teories i intentarles fer creibles) , pero que permet que un individu que sigui capac de creure's aixo, demostri que es capac que en una comunitat religiosa sempre col.laborara amb els altres...
be, no se a que venia aquesta parrafada... be, si... mes que res, que es possible que en certs casos, sigui fins i tot raional ser membre d'un grup religios, per fortes que siguin les prohibicions que aixo comporti, ... aixo encara dota de mes poder als "gurus" ja que els permet imposar certes restriccions que els afavoreixen a ells ( o certs interessos politics al darrera), i que la gent seguira, no pel simple fet de que son incultes i borregos , sino perque necessiten ser membres d'ua "club" al que no hi pugui entrar tothom (per culpa de les restriccions) i que a canvi d'aquest cost, ells poden interactuar nomes amb individus com ells (parroquialisme)
be, no se si m'he explicat be... enre que estic cansat i tot, em sembla que ha qedat una mica com un nyap...pero qualsevol cosa, si et sembla interessant ho reescric, jejeje
M'ha anat de perles pq ara ja ha acabat la rentadora i puc anar a posar la secadora...
Ens la veiem aviat
Joanda
Joanda,
crec que el que dius té molt sentit. Quan comentava a l'Anna Maria sobre la pel.lícula la Vida de los Otros, i les meves experiències amb la gent d'Alemanya de l'Est (comunistes i ateus/agnòstics), ja deia que sorprenia que aquests no consideraven que ara visquessin millor que abans (ambdos sistemes tenien avantatges i inconvenients). Una de les coses que precisament destacaven de l'etapa comunista era que la gent cooperava molt més entre ella. És a dir, que la suposada llibertat guanyada (no oblidem que abans no podien sortir del país sense permisos especials) es veia contrarrestada per l'egoïsme social imperant actualment en un món capitalista.
Per tant veiem que en realitat americans religiosos moderns i comunistes ateus valoren en el fons el cooperativisme.
El què seria trist pensar és que aquesta fos la via evolutiva. És a dir quan guanyem llibertat, per tal de poder sentir-nos part d'una societat cooperativa, ens l'hem de tornar a restringir amb solucions passades? (ja sigui fe irracional -entesa com negar evidències, qui vulgui tenir fe en coses inexplicades em sembla molt bé- o governs dictatorials). Jo espero i crec que no. Com també dius aquests estudis són sobretot USA, a Europa no crec que es compleixi tant això o hi ha alternatives. És a dir sí que hi ha gent que forma part de parròquies, però també hi ha alternatives no religioses com caus, centres cívics, associacions veïnals...
Aquesta seria probablement una "tercera via". Les associacions veïnals tenen l'avantatge que reporten clarament efectes clars sobre la teva vida, com ho demostra el nostre barri del Fort Pienc, que amb una AAVV que s'ha anat enfortint els últims anys han aconseguit moltes coses pel barri. L'Illa del barri és un bon exemple, quantes vidues veies abans anant sola sempre pel carrer, i ara les veus sempre en els voltants, on es van trobant amb d'altra gent del barri i passen el dia.
Jo vaig veure el documental ja fa uns mesos i estic completament d'acord amb tu: els religiosos fan por, però el conductor és tan extremista com ells. Clar, anar taaaaaaaan predisposat a fer un treball de recerca acaba perjudicant-lo.
Molt bèstia, per cert, el testimoni d'un tio, no recordo ben bé de què anava... crec que parlava d'un amic seu i estaven en un parc a l'aire lliure... No recordo ben bé que era però em va esgarrifar el que més de tots...
Sí, era l'amic d'un tiu que van empresonar per matar a un metge (crec que havia practicat abortaments) i ell ho defenia plenament perquè el metge era un pecador (una mica rotllo Seven) i anava en contra la Bíblia.
http://fogonazos.blogspot.com/2007/06/dios-y-los-dinosaurios-de-plastilina.html
Una petita entrada que parla de les xorrades dels Creacionistes. Els que ja heu llegit "Una breve historia sobre casi todo" en coneixeu molts. Per exemple la totalment refutable idea de que la Terra té 6.000 anys d'antiguitat.
Deixa el teu comentari