Cebu Pacific Airlines ens portava de Bangkok cap a Filipines, directament a Cebu City, centre de les Visayas on es concentrarà gran part del nostre viatge (i 95% del meu que només tindrà fos dies a Palawan). Per primer cop experimentava una low coast transoceànica, el què implicava haver de pagar per un sopar necessari (el thai massage va ser a costa del dinar) i que representava el primer contacte amb la carnívora i no massa reputada cuina filipina. També amb la primera San Miguel, l'original filipina!!
La tempesta sobre Cebu ens feia aterrar a la 1:15 del matí, el què no implicava la condescendència de les autoritats d'immigració que ens tenien més d'1h fent cua (i això que ens perdonaven la revisió de motxilles).
El primer taxi filipí: ensurt després de fer un aquaplanning i 1a constatació de què el canvi és un problema en aquest país. Malgrat que el billet més gran (1000 pesos) són 16e, trobar algú amb canvi fins i tot de 500e pot ser una odisea...
Després d'una dura nit en un alberg de Cebu compartint roncs i patint un aire acondicionat davant la meva llitera, Cebu City ens mostrava la seva part menys amable. Ciutat industrial i comercial de poca bellesa, malgrat ser aeroport internacional pel turisme de la zona. Bancs i hotels amb vigilants amb ametrelladores, bancs que no canviaven diners... En el segon banc una "Mam" (àvia) basca (emigrant a Filipines des del 51!!) que estava com a clienta es convertia en la nostra salvació, portant-nos amb el seu xofer a un centre comercial on hi havia casa de canvi i on podíem comprar una SIM local. Mil gràcies Maria!!
Ja estàvem llestos per anar a la Terminal Nord i agafar un bus de 4h fins a Maya, pujant per la menys turística illa de Cebu. La primera part més urbana, tot un seguint de pobles i ciutats d'estil clarament asiàtic (dins de l'entorn poc desenvolupat) amb esglèsies catòliques, únic remanent clar probablement del passat colonial espanyol. El segon tram més natural, amb boscos tropicals esquitxats per algunes poblacions. La conducció del bus molt millor i més segura que en altres destins.
A Maya tocava acabar una discussió entre un grup de guiris que reclamaven un preu de 80 pesos com estava anunciat i els 150 que reclamaven els locals. Al final 100 (sobrepreu de 30ce) a canvi de poder enfilar per fi cap a la petita illa de Malapascua (3000 hab), on per fi ens esperen uns dies d'estabilitat en un lloc i la primera nit sense despertador.
De regal sopar al restaurant italià Angelina (destacat com dels millors de tota Filipines), amb un rissotto ai frutti di mare excel.lent per 5e (car per ser local, barat pel què és). Qui busqui una alternativa barata als ressorts, Mr. Kwitz, un petit ressort familiar a 100m de la platja i on un pot escriure a la terrassa junt amb la familia mirant la tele :)
0 comentaris:
Deixa el teu comentari