I'm a lonely traveller i Cebu city

Avui hi ha hagut un punt i a part en el viatge, esperat per la meva banda, però accelerat al haver tret el tema la Gemma... El cert és que el feeling era inexistent, la Gemma té un viatge al cap inamovible i qualsevol proposició o intent de quedada és una punyalada al seu somni. La Neus és un gosset darrere seu que amb les quedades prèvies al viatge (moltes de les quals no vaig assistir) s'ha convertit amb amiga seva. En aquest entorn era més un veí d'allotjament que company de viatge... i sense feeling mutu per tenir una bona conversa prenent algu (pocs interessos comuns). Si jo ja tenia en ment una separació passat Oslob (veient si la incorporació de la Núria canviava quelcom en la dinàmica de grup), la seva proposició de separar-nos a Cebu City ha resultat, un cop realitzada, una lliberació davant la incomoditat que anava in crescendo (sense ser culpa de ningú).

Primeres bones conseqüències. En comptes de tornar a dormir al infumable Cebu Guesthouse amb 5 roncadors, un AA no regulable i un bany comú d'espant, he fet cas a la Lonely y per 2e més estic en un habitació completa per mi sol de puta mare (recomenable Teo-Fel Pension). En comptes de quedar-me tancat a la Guesthouse o a un centre comercial, he pogut descobrir el Downtown de Cebu en una còmode caminata. Malgrat les pistoles dels vigilants de bancs i allotjaments, la vida (de dia) boja del Downtown inspira la confiança de qualsevol ciutat asiàtica. No diré que Cebu és una ciutat per parar-hi, però si les circumstàncies del viatge et porten a dormir-hi (cosa fàcil al ser centre de les Visayes), no és cap trauma i es pot  donar un bon passeig per la tarda: veure l'activitat frenètica del Downtown, la Basilica del Santo Niño (on avui hi havia una missa massiva amb grades i tot), la Creu de Magallanes o relaxar-se al Fort de Sant Pedro i veure el port hub de la ciutat. Dues curiositats del Fort: primer partit decent de street basketball (esport nacional del país, amb cistelles a qualsevol racó) i home amb una pitó viva a la seva esquena (no poso foto per respecte a ma mare, fidel lectora del blog ). 

Segona bona conseqüència: demà matí rumb directe a Oslob sense haver d'esperar una maleta de la Núria que no tinc clar quan arribarà al haver diverses companyies en joc (chapeau a British que ha perdut la meva maleta, la de la Neus -en el nostre cas no tan problemàtic al fer nits a Bangkok- i ara la de la Núria).

Objectiu clar d'Oslob: nedar i fer snorkel entre taurons balena (esperant que no em pilli un cubriment davant un bitxo tan gran).