Filipines és un país curiós, certament és un país asiàtic, però té tocs llatins, a part de certa influència americana.
Malgrat els 300 anys de domini espanyol, ningú el parla... però en canvi molts habitants tenen noms espanyols: Samuel, Manolo...
L'anglès és idioma oficial i és omnipresent en escrit, més que el també oficial tagalo o els idiomes locals (més de 100), que són els què més s'escolten (però molta població parla un anglès decent).
La reminiscència espanyola més clara és el domini del catolicisme com a religió majoritària, i les esglèsies (més plenes que a Espanya) són els pocs edificis que es conserven de l'època colonial.
La música techno (però tralla de la bona) els hi va molt, la trobes des d'un poble rural fins a una gran ciutat o dins un bus.
L'esport nacional és el basket, no conec encara cap país del món on sigui primer esport. Les cistelles són omnipresents, ja sigui en escoles, al mig d'un poble rural, al carrer, al jardí de casa o penjades d'un arbre com jo tenia la meva a la porta de casa quan era peque... Sorprèn per tant que Filipines no arribi a un Mundial des de 1978 (on era amfitrió). Avui llegeixo que estan a semis de l'Asiabasket i si guanyen a Corea estarien al Mundial d'Espanya 2014... Però tampoc he percebut res especial al carrer.
Al costat de les carreteres hi ha cartells amb sentències adoctrinadores com la imatge que us penjo, o Don't be a hesitate man, o If you wanna be rich, be a boxerman, o moltes d'altres que no recordo...
0 comentaris:
Deixa el teu comentari