20 minuts en bus, baixada al port de Lilo-An en moto, bangkha (vaixell) fins a Sibulan, jeepney fins a Dumaguette i habal-habab (tricicle moto) fins al Harold's Pension House. 5 transports, però en menys d'hora i mitja deixava Oslob i arribava a un oasi backpacker de Filipines.
Dumaguette és la capital de Negros Oriental, amb una potent universitat que li dóna un toc completament diferent a la típica ciutat anodina filipina. Tranquila, agradable, amb un passeig marítim, in mercar i llocs per menjar de diferents preus (alguns molt barats, inferior a 1e), és un gran lloc on assentar-se uns dies. I un cop decidit això, el Harold's amb la seva fantàstica terrassa és un gran lloc on passar els vespres (billars, música...) i conèixer gent amb qui fer diferents activitats prop de la ciutat.
Després del primer dia de contacte (amb sopar i birres amb Gustav, Lukas, Pilar i Africa), el segon ens dirigíem a Apo Island, un destí on em plantejava dormir, però aquesta és la màgia del viatge sense reserves. Dia de snorkel desgraciadament al costat erroni de l'illa degut al mal temps i la mala mar del costat bo. Alguns coralls, alguns peixos, però una mica decepcionant quan el plan era veure les tortugues quasi garantides d'Apo. Després de Zanzibar, la maledicció de la tortuga continua. Grup maco internacional de gent en tot cas, destacant un biòleg anglès que treballa a Oslob i em va tranquilitzar dient que estan investigant si el feeding és perniciós pel tauró balena, que a dia d'avui no ho saben i que en tot cas és una magnífica oportunitat per estudiar aquest animal.
Llarg vespre-nit de copes i billar, al final del qual trobava quatre companys pel dia següent per fer trekkings, una mica cansat de tanta activitat aquàtica. Primera parada els Twin Lakes, interessants, però quasi destacaria més els paisatges per arribar-hi. Brutals muntanyes i canyons de selva tropical amb domini de palmeres. El dia mig emboirat afegia més màgia...
Un trekking més complicat de 355 escales, molta pedra relliscosa i varies creuades de riu (on perdia els mitjons), portava a l'espectacular cascada verge de 33m de Casaroro.
Res millor per tancar el dia que un banyet tonificant a Red Rock amb aigües calentes sulfatades del volcà de la zona. Un gran dia de saludar nens i locals dels pobles que passàvem, amb l'eterna màgia del somriure d'aquests països.
Hora dels tristos adeus, última nit on ja només queda la Joreen (NL) estudiant pel curs Open Water.. Pel camí molta gent interessant aquests dies: el Gustav (S) i el Lukas (G), el Johannes (D), la Virginie (F), el Michael (UK), el Richart (Ph), l'Andy i el Richard (D, de Wolfsburg!!!), però sobretot la Pitu i l'Africa, unes encantadores joves madrilenyes que han posat molta llum a aquests dies.
Demà torna a tocar fer maletes a descobrir la tranquila i misteriosa illa de Siquijor.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari