Malapascua

Petita illa de poc més de 3.000 habitants, Malapascua és un destí poc explotat al qual acudeixen majorment submarinistes de tot el món, especialment atrets pel tauró-guineu (thresher shark).

Mentre que les platges del sud estan farcides de petits ressorts dels centres de diving, una petita caminata ens portarà a veure vida autòctona autèntica. De fet el tamany de l'illa permet fer-la sencera a peu (una hora de nord a sud), tal i com vam fer el primer dia després d'un merescut matí de platja. Un far, petits poblets i alguna platja salvatge són els atractius que un es trobarà. Les platges, malgrat que tropicals, tampoc són espectaculars, però no decebran com a complement a les immersions.

Immersions que iniciàvem el segon dia amb l'instructor català afincat de moment aquí (Rubi, buceoenmalapascua.com), qui ens feia un curs de refresc encobert (necessari després de dos anys sense baixar) a l'hora que veiem coralls increïbles i variats, gambes mantis, estrelles de mar blaves gegants, peixots variats i rarots i la serp anellada del corall (una de les més verinoses però per sort inofensiva).

Després d'un dinar plegats al Ging-gins, bona opció local i econòmica i una tempesta tropical de tarda, el tercer dia començava ben de matí: despertador a les 4:00. I és que el tauró-guineu és molt rar de veure, doncs neda a 100 m de profunditat en constant migració. Malapascua forma part d'aquesta ruta i és l'únic lloc conegut on amb la primera llum diurna puja a 20-30 m a desparasitar-se (amb peixets que li netegen la pell). Malgrat que la visió no està garantitzada, és força probable, en el nostre cas un únic exemplar de 2,5 m. La baixada "adventure" a 30 m amb instructor m'ha permès ampliar el meu títol open water fins aquesta profunditat, a l'hora que comprovar que he superat les proves matemàtiques, lingüístiques i de coordinació per confirmar que no patíem narcosi.

Els núvols i ruixats d'avui prometen un llarg dia tranquil de lectura i relax abans de tornar a agafar la motxilla demà. Bantayan havia de ser el nostre destí, però la possibilitat de veure l'enorme i manso tauró balena (peix més gran del món) a Oslob (sud-est d'illa de Cebu, on practiquen el feeding per tenir-los disponibles) ha fet canviar els plans. Pel camí esperem recollir la Núria i completar l'equip de viatge.