El truco final

L'última pel.lícula del director Christopher Nolan (Memento, Batman Begins) és un bon exemple de pel.lícula comercial, entretinguda, original, ben feta i amb grans interpretacions, demostrant que la industria nordamericana del cinema ens bombardeja amb moltes escombraries, entre les quals s'han de saber buscar les bones creacions com aquesta.
"The Prestige" és una curiosa barreja de gèneres: thriller, drama, fantasia, ciència-ficció, tots ells perfectament barrejats com per art de màgia (mai més ben dit). La pel.lícula explica la història de dos mags rivals, Robert Angier i Alfred Borden, excel.lentment interpretats per Hugh Jackman i Christian Bale. Situant-nos en el context històric dels finals del segle XIX a Londres, la pel.lícula reflexa molt bé el món de la màgia en aquells temps, ensenyant-nos la realitat dels enginyers (Cutter - Michael Caine) que hi havien darrere els trucs. En una bona part de la pel.lícula, l'obra es podria considerar un drama d'època molt ben caracteritzat. La rivalitat d'ambdos protagonistes els porta a intentar-se superar l'un a altre amb trucs i escenografies millors, a la vegada que les revenges constants entre ells porten a intentar enfonsar l'oponent a la misèria.
Un dia Alfred realitza un truc espectacular que maravella tot Londres. Robert s'obsessiona per tal de descobrir aquest truc fantàstic, entrant en escena una sempre sensual Scarlett Johansson (Olivia) que protagonitzarà un doble aparent triangle amorós que acabarà en tragèdia. En el terç final apareix també Nikola Tesla, un personatge històric que va fer nombrosos experiments sobre l'electricitat als Estats Units, i a qui visitarà Robert en el seu intent de superar el truc del seu enemic. En aquest punt entra en joc una ciència ficció, que pot molestar a certs espectadors degut al context tan històric i real que portava l'obra, però que s'ha de reconèixer està molt ben integrada i és completament lícita en una pel.lícula d'entreteniment sense més ambicions.
Amb l'ajuda de Tesla, Robert farà el seu gran truc, enllaçant perfectament al punt on començava la pel.lícula (la major part és un flaixbac que explica la història de la rivalitat d'ambdós) i on se'ns desvetllarà, en un final parcialment previsible, quin és de debò el truc final.