Audi A6 Avant 3.0 TDI Quattro

I aquest és finalment el cotxe amb el què tancaré la meva estada internacional a Audi. El premi al dur treball realitzat (malgrat que en realitat una casualitat de la què ens hem afavorit tots els residents) serà doncs gaudir aquests últims 3 mesos d'un cotxe que possiblement no tindré mai (o sinó tardaré molt en tenir). Amb quasi 64.000 € (4 vegades més que el meu cotxet de Barcelona) no serà el cotxe provat més car que hagi conduit, però sí amb diferència un que d'alguna manera em pertanyi (en realitat aquest tampoc) i disfruti durant un temps continu. Tampoc el més potent amb els seus 233 cv, però sí fent la mateixa consideració. Però sí serà segur amb el què hauré viatjat més ràpid (i molt probablement mai més hi superaré), doncs ja he fet una marca de 244 km/h que segur es podrà superar sense masses problemes en una nit sense trànsit doncs el cotxe no anava apurat. Però per sobre de tot és la sensació d'anar amb un cotxe d'una classe molt superior al què un està acostumat. Un cotxe enorme, luxós, silenciós, suau i equipat amb moltes coses que un no està acostumat. No és el cotxe que em compraria, massa gran per mi sol ara mateix, massa luxós i seriós per la meva edat, però per gaudir-lo uns mesos és tot un privilegi. M'agrada la seva estètica Avant, què lluny queden aquells temps on els familiars eren considerats cotxes d'enterramorts, m'agrada l'estabilitat que dóna la seva llarga batalla conjuntament amb la tracció a les quatre rodes i la potència i parell del seu poderós motor, aquest sí ja molt més adequat per moure l'elevat tonelatge d'aquesta bèstia. Combinat amb el canvi automàtic en posició S (sport) les arrancades són realment fulgurants. No passa el mateix quan es va amb la posició D (normal), on l'embragatge patina i dóna la sensació de frenar-te l'arrancada a menys que un li doni gas a fons. Acció que un ha d'intentar minimitzar, doncs precisament sobri no és la màquina, i baixar a uns nivells raonables en conducció ciutadana és realment dificil a menys que un faci arrancades pròpies d'un 600. Per sort en conducció a velocitat constant per autopista es conté bastant més. Un parell de fotos més per acabar, una posterior i una altra dels seus interiors, i una preocupació de què passarà el dia que torni al meu estimat 206 CC.