This is England

Basada segons paraules del seu director en les experiències de la seva infantesa, This is England és un fidel retrat d'una part de la societat anglesa a principis dels 80. Els crèdits inicials van apareixent mentre diferents flaixos d'imatges ens situen en context: Margaret Thatcher, cub de Rubick, packman, primeres sessiones d'aerobic, moda dels 80, la guerra de les Malvines... Ens trobem a principis dels 80, concretament en el 83, després d'una victòria britànica a les Malvines i la reelecció de la "Dama de ferro", les polítiques neoliberals de la qual causaven el rebuig de certa classe treballadora.
Shaun (correcte Thomas Turgoose) és un noi de 12 anys, orfe de pare (mort durant l'esmentada guerra) i que viu amb la seva mare en un suburbi anglès. Víctima de nombroses burles, acabarà obtenint refugi en un grup de mods i skinheads adolescents amb els què aprendrà la satisfacció de sentir-se membre protegit d'un grup, l'orgull de representar una moda (la del cap rapat, camisa Ben Sherman i botes Doc Martins) i la diversió mitjançant l'anarquia destructora de ben materials, festes d'alcohol i porros i iniciacions al sexe (amb una relació un tant poc creïble amb Smell, una noia de 16 anys -tot un món en aquestes edats- que li treu dos caps).
Tot canvia el dia que apareix Combo (convincent Stephen Graham), un skinhead original del 69 (com es defineix ell mateix), arribat amb un company de presó amb el qual ha passat els últims 3 anys i mig tancat. Combo combat la seva soledat, infelicitat i frustració en la vida exercint el seu liderat en grup, escudat en idees polítiques nacionalistes angleses i xenòfobes, alimentades per partits d'extrema dreta. La seva arribada comportarà la divisió del grup, doncs aquestes idees polítiques i violència extrema no són compartides pels membres apolítics, l'estètica dels quals és només una moda, sensació de poder i identificació de grup. Combo aprofitarà el discurs de les Malvines i el dolor per la mort del seu pare per a atraure al petit Shaun en el seu grup.
This is England vindria a ser una versió anglesa d'American History X, intentant reflexar el moviment skinhead sorgit dins les classes treballadores angleses a principis dels 80. La història presenta un aire més documental i molt menys dramàtic que la projecció americana, on només el final té us tints simbòlics més propis de final hollywoodenc que de representant del cinema realista europeu. Aquest treball documental s'escenifica especialment en una escenificació perfecta dels principis dels 80s, els records dels quals estan profunds en el subsconscient de la memòria dels membres de la meva generació nascuda llavors. Més discutible pot ser la visió que es dóna del moviment skinhead, si bé trobo una maravella documental el separar els skinheads per moda dels membres "político-actius". És però el retrat d'aquests últims el potser més discutible. No és que la història de Combo no sigui real, és que potser no és la més representativa del moviment. Que ningú vagi a veure aquesta obra, esperant veure una versió cinematogràfica d'un "Diario de un skin". Combo és un degenerat confús i violent acompanyat per quatre penjats, no és una penya de joves afiliats a partits neonazis impartint por, pallisses i idees xenòfobes. Caure en la simplicitat de voler veure a tot skinhead amb ideals neonazis com el típic marginat de la societat, a l'atur, sense parella i que descarrega la seva frustració sobre les altres races, alimentat pel discurs de partits xenòfobs de què els immigrants treuen feina als locals, és representar (i minimitzar) només una part d'un moviment que en aquells temps ja tenia una major importància i abarcava un ventall més ampli de la població.
L'obra de Shane Meadows (Dead Man's Shoes) és doncs un bona pel.lícula amb caires documentals que reflexa notablement, malgrat la interpretació millorable de certs actors, una part de la joventut anglesa de classes treballadores dels 80s que es va orientar cap al moviment o estètica skin. No representa però ni el conjunt global de la societat anglesa en aquells temps, ni es pot considerar un tractat complet del moviment skinhead. En funció doncs del què un n'esperi s'escau la recomenació (o no) d'anar-la a veure.