14 de març 2008

La ciudad sin tiempo

Publicada amb el pseudònim d'Enrique Moriel, la Ciudad sin tiempo és en realitat l'última novel.la de Francisco González Ledesma. Suposo que quan un autor ja conegut publica mitjançant un pseudònim és per mirar de rellançar una carrera que ja va cap avall, i la veritat és que la publicitat realitzada per l'Editorial Destino, junt amb el filó que li dóna el recent èxit de vendes "L'església del mar" han aconseguit l'objectiu perseguit. La novel.la però no és res de l'altre món, el què no treu que no sigui distreta i fàcil de llegir. A l'igual que l'obra de Falcones, el millor de la novel.la és on transcorre, un punt que sempre tindrà a favor qualsevol novel.la per a aquells enamorats com jo de Barcelona. En aquest cas, dos narradors, un vampir immortal que va sobrevivint al pas dels segles i formant part (de forma més o menys important) de les diferents èpoques de la història de la ciutat, i un narrador en tercera persona que es situa en el present, ens porten a racons coneguts (i d'altres d'oblidats) de la nostra ciutat. El llibre doncs utilitza la tàctica habitual en les novel.les modernes d'explicar dues històries en temps diferents, que es van alternant al llarg de les pàgines per tal d'enganxar de forma fàcil al lector, per finalment creuar ambdues històries en el seu final. A través el vampir anirem coneixent de manera fugaç la història de la ciutat des de l'edat mitjana fins als nostres temps. Certs capítols històrics són narrats de forma bastant frívola i el protagonista evita posicionar-se en la majoria de casos en cap bàndol. A canvi s'expliquen de tant en tant certes anècdotes, segurament desconegudes per la gran majoria i que sempre són benvingudes. La cultura i sabiesa que el pas dels segles li donen al nostre protagonista li permeten, adoptant sempre diferents personalitats, saltar de la clandestinitat a llocs públics de més o menys poder. La seva supervivència sempre vindrà marcada per l'intent de disimular el seu lentíssim envelliment, junt amb evitar el seu enemic, una espècie d'àngel immortal que representa el bé. I és que la novel.la intenta, sense massa èxit, la contraposició entre bé i mal, i entre religió i raó, aquesta protagonitzada per una lluita històrica entre dues famílies que es trasllada al present. Els intents de filosofia sobre aquests temes no deixen de ser més que això, intents.
En tot cas una novel.la de fàcil lectura i que a un servidor li va sentar de maravella després d'una obra tan densa com havia estat "Les miserables".

2 comentaris:

joanda ha dit...

Ostres, jo me'l vaig llegir, i no sé si no ho recordo bé, o si no ho vaig entendre...

El tiu si que es posiciona sempre, no en un terreny polític, però sí a favor sempre de la llibertat.

L'àngel immortal que tu dius, per mi no representa el bé...

Malgrat això, com tu dius, una novel·la fàcil de llegir i que s'agraeix el poder conèixer realitats passades de la nostra ciutat

_TT_ ha dit...

Siempre hace gracia leer sobre la ciudad donde vives.

Y hablando de construcciones de iglesias, han publicado la 2 parte de los pilares de la tierra