Els quatre reptes d'Espanya

Davant la frenada que viu l'economia els pròxims governs hauran de posar uns ciments sòlids sobre els que assentar Espanya a la primera línia mundial. És prioritari acometre una sèrie de reformes per passar de ser un país desenvolupat a un país avançat.
Espanya no deixarà de crèixer però ho farà a un ritme inferior que d'altres països com Brasil, Mèxic o Corea. La raó és que mentre ells viatge amb l'AVE de la productivitat i la competitivat, Espanya ho fa en un comboi de rodalies. Un mercat laboral amb excessiva rigidesa reglamentària, una tasa de temporalitat tan alta com el Teide o empreses que prefereixen el "que inventen ellos" de Unamuno a esprémer-se el cervell frenen la locomotora del país. Les receptes són variades: internacionalitzar les empreses, millorar el nivell tecnològic, modernitzar el teixit productiu, potenciar la inversió en infraestructures i en I+D+i...

1) Educació: s'ha de buscar el consens.

Sense una millora en l'educació, continuarà el deteriorament de la nostra competitivitat. Hem universalitzat l'educació (comparativa 70s-actual: del 3 al 4,7% PIB, 100% matriculacions alumnes entre 6 i 14 anys, 33 vs 11 alumnes per professor, 2,5 milions analfabets vs 0,5) però el nivell és molt mediocre (només 35% vs 30% de tasa de fracàs escolar).
L'educació segueix sent un teixit que es teixeix i es desteixeix segons qui governi: logse, loce, loe... masses lleis en poc temps. Com un bon vi l'ensenyança cal deixar-la reposar en un bon barril de roure. És necessari el consens polític i una certa estabilitat en els plans.
S'ha de formar millor i pagar més als docents, d'aquí l'èxit de Finlàndia, on però esdevenir professor de primària no és un camí de roses. L'escola no és però l'únic pilar del triomfador model educatiu finlandès, hi ha un altre forjat amb formigó: la família (55% dels pares es consideren els primers responsables en l'educació dels fills, en front del 15% espanyol). La diferència radica en una bona política de conciliació familiar i laboral.

2) Immigració: problemes de desarrelament

Ràpida, intensa i amb pocs desajustos socials, així és la radiografia de la immigració espanyola. Un fenomen que s'ha digerit bé, però que pot ennuegar-se en el futur. S'ha d'estar atents als procesos d'integració de la segona generació, diferent a la primera, perquè ha nascut al país i vol tenir tots els drets, que no estan garantitzats per ningú. En la tranquilitat actual, ara és el moment de regular amb encert els fluxos migratoris i desenvolupar les millor polítiques d'integració per evitar incidents incendiaris com els de França.
La immigració seguirà sent una necessitat del mercat laboral, entre d'altres raons per la intensa caiguda de la natalitat. Convé però anar sentant les bases per atrauere a emigrants de major nivell educatiu que ajudin a incrementar la tasa de creixement potencial de l'economia.

3) Estat del benestar: reformar pensions i sanitat

Amb una esperança de vida qie augmenta un any cada dècada i una tasa de natalitat baixísima, si no s'acometen les reformes necessàries, el sistema vigent de Seguretat Social, en 20 o 30 anys no serà sostenible. Els majors de 65 anys passaran del 20% al 35% de la població i la força laboral passarà del 60% al 50%. El pagament de pensions representarà el 2050 el 15,7% del PIB (vs els 8,7% actuals). S'hauran de complementar la previsió pública i la privada, s'haurà de prolongar la vida laboral i les prejubilacions passaran a millor vida. La immigració no és una solució, perquè els primers immigrants començaran a rebre la seva paga junt amb els treballadors del baby boom.
El model actual de sanitat pública universal tampoc serà sostenible. La qualitat s'anirà deteriorant, hi haurà més llistes d'espera i el metge atendrà molt més gent. Per tant, si el ciutadà vol una sanitat de primera divisió haurà de recórrer de nou al seu compte corrent, s'ha de fer-li assumir al pacient una part del cost. Es el famós copagament ja vigent en països com Suècia, on hi poden haver excepcions. És necessari però incentivar a la gent perquè estalviï i es responsabilitzi del seu propi benestar.

4) Medi ambient: lluitar contra la dependència

Els efectes del canvi climàtic es notaran a Espanya a partir de 2020 en els recursos hídrics, les costes i la biodiversitat. Entre altres raons perquè la seva localització geogràfica la fa més vulnerable a la desertificació, perquè és el país de la UE amb més dependència del petroli i incumpleix greument el Protocol de Kioto.
Solucions a la ineficàcia energètica? És precís considerar l'energia nuclear com un element clau per garantir el subministrament i cumplir els compromisos mediambientals. A més les empreses han d'apostar a caball guanyador amb un gran pacte nacional contra el canvi climàtic. I les llars han d'actuar amb pautes de consum més responsables, primant els bens i serveis més sostenibles en front dels què no ho són. A més s'ha d'aconseguir un alt nivell d'independència del petroli impulsant fonts d'energia netes, el desenvolupament de nous combustibles i un millor aprofitament de l'aigua.

Extractes de l'article "Los 4 retos de España" (Valentín Bustos), revista Capital nº 91, que recull l'opinió de diversos experts econòmics i empresarials

Serem capaços d'estar a l'alçada del què es necessita? O seguirem amb les polítiques de crítica i insult constants i debats que desvien l'atenció, sense mirar de canviar res?