Impressionants els playoffs que està fent el Barça. 85-71, 0-2, classificats per la gran final i el més important de tot, classificats per l'Eurolliga de l'any vinent (i per tant amb possibilitats que després de cinc temporades em torni a abonar al Palau si fan un projecte competitiu). Felicitar doncs en primer lloc a Xavi Pascual per haver assolit l'objectiu que se li va marcar quan va assumir les rendes de l'equip (demanar-li el títol d'Eurolliga en les circumstàncies que hi ha hagut aquesta temporada seria completament injust). El bo d'en Xavi ha demostrat que aquest equip sí valia, que Acker i Ilyasova sí podien ser jugadors importants, que tots els jugadors poden contribuir als èxits i posant en entredit les teories d'un suposat tècnic de "perfil alt" com havia de ser Dusko Ivanovic. Un bon exemple per als enemics dels perfils baixos que ja estan crucificant a Guardiola i Creus abans de començar a fer la seva feina. En Xavi ha aconseguit el què mai hauria aconseguit Dusko per més anys i milions que se li donessin: psicològicament tenir a tota la plantilla integrada i partícep de l'equip, saber quins homes són els què et poden donar títols (i saber quins són importants per moments determinats però que no poden ser setmana rere setmana els protagonistes), saber que a pesar que el joc exterior blaugrana ha de ser determinant per guanyar els homes interiors també existeixen, i treballar més solucions tàctiques ofensives i defensives que el bloqueig a base o aler per tirar de tres o la defensa individual "amb actitud". Felicitar a tècnic i plantilla per l'excel.lent joc que estan mostrant en la fase decisiva de la temporada i que han portat a aconseguir el què semblava impossible fa unes setmanes: superar les dues primeres eliminatòries per contundents 2-0.
Curiosament repetim aquest any el guió de l'any passat: ens classifiquem per la final contra pronòstic i remontant el factor pista, i arribem a una final on passem a ser favorits. Ara cal doncs que l'equip no s'adormi com vam fer l'any passat i no ens conformem en haver salvat l'objectiu prioritari. Ara cal guanyar un títol, cal tornar a ser campions de la lliga acb. Aquest any les coses encara es presenten més favorables: a banda del favoritisme que ara se'ns atorgarà, recuperem el factor pista per la gran final (cosa que no es va donar l'any passat). No m'entra cap mena de dubte que si seguim mantenint el nivell actual el campionat està al nostre abast.
24 de maig 2008
Amb aquest equip SÍ es podia fer més
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No estic boig, no estic boig!! Ja vaig dir que Acker era un boníssim jugador!!
Finalment s'ha pogut veure en els moments que més el necessitem (llàstima de l'Eurolliga) de quina pasta està feta.
Ilyasova m'ha sorprés més.
Deixa el teu comentari