Fatih Akin i Auf der anderen Seite

Probablement la majoria de gent contestaria Good bye Lenin o La vida de los otros en cas de ser entrevistats per pel.lícules alemanyes que coneixen i els han agradat en els últims anys. Són efectivament dues grandíssimes produccions que han sorgit últimament i que superen notablement el nivell general ofert pel cinema d'aquest país, però la llista és sens dubte incompleta. En ella hi falten les obres d'un menys conegut director alemany d'orígen turc, Fatih Akin, del què em professo admirador i l'obra del qual, Gegen die Wand (Contra la pared) no va tenir en el nostre país incomprensiblement el ressó de les anteriors. Aquest any les nostres pantalles han rebut una nova obra mestra seva, Auf der anderen Seite (Al otro lado) i per aquells que hagin desaprofitat l'ocasió d'anar-la a veure als cinemas, els aconsello utilitzar els altres formats disponibles per introduir-se en la seva filmografia.
Al otro lado segueix fidel a l'estil d'aquest director que escriu els seus propis guions, sempre amb històries que transcorren entre les seves dues pàtries, la Turquia de les arrels familiars i l'Alemanya que l'ha vist nèixer. Històries del món de la immigració, un fenomen que per tots nosaltres és cada dia més comú. Les històries d'Akin són sempre d'un gran dramatisme, explorant els grans sentiments de les persones (amor, dolor, pena, esperança...) en personatges que per diferents motius es mouran entre dos països, que viuen una constant lluita en l'interiors dels seus personatges.
El títol no es refereix però en aquesta ocasió només als viatges a un o altre país, també és el pas que fan els seus sis protagonistes per posar-se al lloc de l'altre en les dues trames paral.leles que es van desenvolupant fins a creuar-se al final. Relacions entre diferents generacions (pares i fills), entre diferents classes socials i entre diferents cultures, incloent com a novetat en aquest film certs tocs polítics sobre la UE i el Kurdistan inexistents en altres obres. Els personatges són convincents en els seus papers i només alguns criticaran probablement un guió, per altra banda premiat a Cannes i molts altres festivals, on les casualitats per entrecreuar les històries són una constant.
Una mostra de cinema europeu d'alt nivell i una bona oportunitat d'entrar a la filmografia d'aquest director per aquells que encara no el coneguin.