Maria Antonieta (2006)

Quan un es posa a veure una pel.lícula d'època, en principi aspira a conèixer la història verdadera que s'ha elegit per portar a les pantalles. Lògicament són lícites certes llicències cinematogràfiques que puguin desvirtuar lleugerament la història en favor d'un major dramatisme que diferenciï l'obra d'un documental. Però en aquest cas, Sofia Coppola (aclamada per mi exageradament per la seva anterior obra "Lost in Translation") s'excedeix en aquesta llibertat de creació.
El guió escrit per ella mateixa no només reescriu completament la història, sinó que a més la simplifica tant que les dues hores acaben resultant avorrides. Un personatge històric que intentava segellar l'aliança entre els imperis francesos i austro-hongarès, que dins de França va crear des de principi molta controvèrsia pels seus orígens i, un cop reina, per la seva vida privada i d'inmisquir-se de forma controvertida en política, per acabar finalment guillotinada durant la Revolució Francesa, era una bona base per crear una història molt més completa. De tota aquesta biografia una hora es gasta amb l'arribada a França i repetint de forma esgotadora escenes dels seus problemes matrimonials. La segona hora es centra en la seva vida privada, per continuar de forma precipitada i posant amb calçador, els succesos més famosos de la protagonista. El seu final previ a la guillotina és probablement el més destacable.
Si el guió fluixeja, no parlem de la direcció. Els personatges i diàlegs són simples, l'evolució de la protagonista en 19 anys (tant física com mentalment) és inexistent, la representació de l'època (fora del vestuari que li va valdre l'únic Oscar que va obtenir) és poc creïble. I per si no era suficientment difícil per l'espectador entrar en l'atmosfera d'època després de tant despropòsit, allà arriba la seva banda sonora anglòfona amb música del segle XXI per rematar la feina.
Total, que si hem de salvar alguna cosa, destacarem l'actuació de Kirsten Dunst amb la caracterització d'un personatge que podia haver donat molt més de sí.