Expiación

Basada en la novel.la homònima Atonement de Ian McEwan, l'última creació de Joe Wright (Orgullo y prejuicio) és una de les pel.lícules més interessants de l'any passat, rebent nombrosos premis i nomacions, entre elles la de Oscar a millor obra.
A l'hora de criticar Expiación s'ha de dividir la pel.lícula en les diverses parts que la componen. La primera és sublim, cinema en estat pur. En l'Anglaterra prèvia a la Segona Guerra Mundial se'ns presenta a una família aristocràtica, en la qual Cecilia tindrà un romanç amb el jardiner (i quasi fill adoptiu de la família) Robbie Turner. La germana petita Briony, fantasiosa i gelosa, observa escenes d'ambdos enamorats que no arriba a comprendre del tot, el què la portarà a testificar en fals, portant en desgràcia la relació de la parella. La posada en escena d'aquesta part és perfecta. Magistrals actuacions on els silencis expressen més que molts diàlegs, presentació d'escenes des de diferents punts de vista amb salts constants en el temps i interrupcions abruptes, joc de càmara i fotografia del més alt nivell i una banda sonora que encaixa perfectament amb les escenes. Tot plegat crea una atmosfera d'espectació que atrapa a un espectador que es va perdent i reenganxant a la trama (gens complicada però mostrada de vegades parcialment) constantment.
Aquest cinema d'alt nivell es perd però en la segona part on el protagonista masculí es veu obligat a anar a la guerra. Les escenes durant la guerra mantenen el bon treball a nivell fotogràfic i d'escenificació (maravelloses imatges les de la platja de Dunkirk) però tota la força argumental es ve a baix i acaba resultant un tant tediosa.
No millora molt la tercera part on descobrim a una Briony major d'edat i que comença a comprendre el què va fer, enrolant-se com a enfermera voluntària per expiar les seves penes i intentant recuperar el contacte amb la seva germana que la repudia per la seva acció quan tenia 13 anys.
El final és molt bo i emociona a l'espectador, si bé sembla que no es sabia com escenificar-lo millor en l'obra cinematogràfica. El format triat és la d'una Briony en plena vellesa i explicant mitjançant una entrevista televisiva la seva última novel.la autobiogràfica, Expiació, que resulta ser la pel.lícula que hem estat veient. En aquesta entrevista se'ns desvetlla la veritat i ficció de la història, així com la força de les paraules i la literatura per canviar les vides.
Una pel.lícula doncs irregular però que deixa grans moments d'un prometedor director. La interpretació a més és excel.lent, destacant l'adolescent Saiorse Ronan (Briony quan té 13 anys) i els dos protagonistes Keira Knightley i James McAvoy que transmeten el seu amor profundament. Destacar també que a diferència d'altres pel.lícules, l'actuació de tres actrius diferents (Romola Garai als 18 anys i Vanessa Redgrave en la vellesa) en el paper de Briony no desentona gens. Menció apart mereixen la gravació i fotografia de l'obra, així com una excel.lent banda sonora de Dario Marianelli, que finalment li va valer l'únic Oscar aconseguit.