Amors platònics

Em venen al cap unes paraules de fa molts anys, temps adolescents, quan una amiga em deia que per trobar un el seu amor, necessita trobar primer el seu amor platònic. Després de tants anys, crec que finalment t'he trobat. Sé que mai els meus desitjos es faran realitat, sé que mai et fixaràs en mi com a mi m'agradaria, sé que ni tan sols t'arribaré a expressar mai els meus sentiments, sé que per tant ni tan sols arribaré a ser rebutjat. El nostre és un amor impossible... impossible per molts motius, cap dels quals no impedeix la certesa, que fins i tot superant-los... lo nostre tampoc funcionaria. I tanmateix, quan t'he vist tot això no ha impedit que el meu cor s'accelerés, que desitgés trobar una nova ocasió amb la què poder-nos veure, que en els somnis existís un món on ambdós poguéssim correspondre'ns. Somnis on poder acariciar-te i besar-te cadascun dels racons del teu cos. Somnis on poder expressar les sentiments que he tingut quan he estat al teu costat i que creia oblidats. Ha arribat el moment de tornar a Barcelona i espero poder-te tornar a veure algun dia. No en va, com deia la Vanessa ja fa uns quants anys, has de ser la guia que em porti a assentar el cap i descobrir algun dia el meu amor verdader.