27 de maig 2008

Das ist schon vorbei

Avui han vingut a recollir la mundança i ara mateix el pis està pràcticament com quan us l'ensenyava, fa ja més d'un any i mig. Malgrat que quan fa tres mesos vaig presentar el meu Kundigung per deixar el pis, un ja es fa la idea que no hi ha volta enrere, és especialment en aquest moment quan un ja veu que aquesta etapa s'ha acabat definitivament. Sol en un pis quasi buit, les ganes ja d'arribar al nou pis són enormes.
Aquest passat pont em vaig acomiadar divendres de la festa d'Ingolstadt (curiosament amb la nit on hem interactuat més amb el públic alemany, haurà ajudat el ser només l'Alfonso i jo), vaig fer el passeig melancòlic per la ciutat escoltant la sessió indie de l'ipod (i descobrint curiosament racons nous) i a partir de demà comencen els comiats oficials. Dimecres: sopar de residents, dijous: partit de futbol i barbacoa vespertina amb els companys alemanys del departament (i algun altre amb qui el tracte ha estat molt gran), i divendres Brotzeit a lo gran a a la feina.
Dissabte serà ja el gran moment, per amb una llagrimeta als ulls deixar aquesta ciutat... i rebre amb gran alegria la benvinguda de nou a Barcelona i la colla de sempre.

3 comentaris:

xerop ha dit...

I quines ganes de que arribis, què gran!

Xènia ha dit...

oleeeeeeeeeeeeee que bé que ja tornis a Bcn!!!! :)

JD ha dit...

Es ist nur vorbei wenn du es wünschst!! Al final; lo que llena la mente de recuerdos y de nostalgia no son los lugares, ni las experincias, ni tan sólo las emociones que uno deja atrás; sino la gente con la que uno ha compartido esos momentos. Afortunadamente volverás a ver pronto a ese gente en BCN.