L'altre dia un amic em recordava que em considerava un gran amic i que estava allà per qualsevol cosa que necessités. La sentència no venia a cuento de res, senzillament ho va dir. En realitat ho sabem, però no per això emociona menys quan algú t'ho recorda i penses que potser ens ho hauríem de dir més sovint. Gràcies Dani per mantenir aquesta vella amistat tants anys i que espero no trenquem mai (te'n recordes quan deies que perdríem tots el contacte quan estéssim a la uni? Per sort no s'ha complert en la majoria dels casos). Gràcies a tú i a tots els demés per donar tant sentit a la meva vida i ser les persones més importants (a part dels pares clar) que tinc. Quan veig un vagabund desquiciat al carrer penso que a part de mala sort o mala vida, no va saber triar o cuidar les seves amistats, perquè aquestes no permetrien que arribés a aquest estat. Els pares acaben faltant un dia, la resta de la familia pot ser amiga o no té perquè, en tant que no l'has triat, la teva dona pot també faltar algun dia o resultar no ser la persona que creies, però en última instància sempre queden aquelles persones amb les que has passat gran moments de la teva vida, amb qui has rigut i plorat, amb qui has compartit sentiments, borratxeres, viatges... i a qui saps que pots recórrer quan ningú més et pot/sap ajudar, perquè a més són les persones que més t'acaben coneixent.
22 de gener 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
ahir vaig posar un post al meu blog de hotmail amb aquet mateix tema, despres el vai treure pq el volia millorar...suposo que l'acabare penjant...
Cre que estem ara en un moment de les nostres vides en que un potser perd molta gent del voltant a qui es podria dir "amiguetes" i es queda amb menys, pero que potser duraran per sempre.
L'amistat es una cosa molt maca pero que ha de ser com un bonsai, cada dia l'has de cuidar, encara qe en aquest cas cuidar-la sigui pensar de tant en tant amb l'atre.
En aquest cas dir-te que jo penso sovint amb tu, i que passi el que passi estare alla pel que vulguis
collons, ahir vaig penjar un poost aixi al meu blog i despres el vaig treure pq el volia millorar!!!
Nomes dir que estem en un moment de les nostres vides, en que un potser redueix el cercle d'amics, pero en canvi els que queden potser duren per a tota la vida.
Un amic sapsque sempre hi sera, passi el que passi, i tu tambe hi seras per quan a ell li passi quelcom...l'amistat es molt maca, per al mateix temps s'ha de saber cuidar, es com un bonsai, cada dia te l'has de mirar, encara que siguinomes per comprovar que totes les fulles estan correctes...i resulta al final que aquell conjunt de branques i fulles que has anat arreglant es coverteixen en una de les coses mes maques que pots fer...UN AMIC
No cal que a un amic el truquis cada dia, pero si que de tant en tant pensis en ell...jo en el meu cas, t'asseguo que hi penso molt e tu, i que em tens per a qualsevol cosa
Una abracada d'amic
JD
Gràcies i el mateix et dic, la distància pot separar i no et permet fer certs coses ni ajudar per moltes que aquí podria fer, però no m'oblido de tú i també estic per al que necessitis
Què pastelón està quedant aquest post, eh, perquè després em queixi del Min Yong xD.
Una abraçada
Ai, no siguis tonto home! jajaja
Deixa el teu comentari