08 de gener 2006

Australia Experience (III): cap a Sydney


El taxi ens estava esperant i ens va portar a la terminal de vols domèstics, a on vam arribar abans que hi hagués res obert. Sortíem amb el primer vol del matí, a les 5, i després de passar "voluntàriament" un control anti-explosius (podies dir que no i no embarcar a l'avió!) vam gaudir del vol d'hora i poc, que després dels vols dels dies anteriors em va semblar com un altre viatge en taxi. Poc abans d'arribar a Sydney vam poder contemplar unes bones matinals en l'alba australiana amb els rius i els seus meandres en la desembocadura en l'oceà pacífic.
Vam agafar un taxi estil molt americà que ens va portar puntualment a casa del Miguel, l'amic del Dani que ens acolliria a casa seva durant la nostra estada a la ciutat. El Miguel és un vell amic del Dani, company de natació monoaleta (esport que finalment vaig entendre entre els dos), estudiant d'arquitectura, amb unes increïbles experiències viscudes en els últims anys, molt social, ordenat, detallista i amb un caràcter extramadament amable. La seva casa està molt ben situada en el barri gay de Paddington, molt a prop de la City i el què és més extrany de trobar en aquests tipus de ciutats, amb vida pròpia, amb bars, discoteques, botigues i supermercats en el seu interior. La casa potser no és molt gran (per ser Austràlia, ja ens agradaria a Barcelona tenir una cosa així), però està molt ben organitzada i decorada amb molt de gust; aquí ell compta amb l'ajuda del seu company de pis, l'Adrien, un noi de les illes maurici, de familia benestant, que ha viscut en nombroses ciutats del món i que es troba realment en el seu barri.
Com el Miguel també està allà fent anglès vam marxar ràpidament amb ell, acompanyant-lo a l'acadèmia (si estudies anglès allà, l'assistència és molt important, doncs s'informa a immigració si no assoleix un mínims) i aprofitant el llarg matí per visitar una part important de Sydney. Baixant del bus a un centre comunicador com Circular Quay, sorprèn que una ciutat que té una bahía preciosa, la tapi al final dels seus carrers principals amb una autopista que porta al mític Harbour Bridge. Passant per sota d'ella s'accedeix al port d'on surten els Ferrys amb diferents destinacions, i un cop superats tots aquests obstacles visuals, per fi es pot accedir a les vistes més típiques de Sydney, a una banda el famós pont i a l'altra la encara més emblamàtica Opera House (candidata a ser una de les 7 noves meravelles del món modern). Realment és un edifici increïble, que quan el veus penses en el "me la imaginava més gran", però que quan la segueixes observant des dels molts angles en què un l'acaba observant (des del port, al costat, des de Botanic Gardens, des de Harbour Bridge, des d'algun ferry) un s'adona de la seva bellesa, sempre aportant nous matissos en cada nova vista.
Arribats a l'Opera House a part de veure la "pell" de l'edifici en detall, un pot contemplar ja Port Jackson, la magnífica bahia on desemboca el Sydney River. Ben al costat, es troba els Botanic Gardens, per on vam seguir la nostra visita per obtenir noves vistes dels símbols de la ciutat i una panoràmica de la pròpia City, amb els seus gratacels, al pur estil ciutat americana. Enmig de la calor sofocant i el potent sol australià (perillós pel fet d'haver el forat de la capa d'ozó allà), vam veure també la vegetació del parc i em va sorprendre el gran nombre de ratpenats penjats en els arbres, tapats amb les seves ales, i esperant a que arribi el vespre per començar a sobrevolar els carrers de la ciutat en busca de menjar. De tant en tant, algun donava un vol per sobre els nostres caps, moment en què un s'adona del gran tamany que aquests tenen, respecte els que jo havia vist a Europa, per sort no són perillosos. Vam riure també una bona estona fent símils de les formes de l'Opera house i alguna foto artística de les nostres.
A la part posterior del Botanic Gardens, un accedeix a un segon port, on hi ha anclats uns quants vaixells militars, al costat d'un hotel i apartaments de luxe (un d'ells del Russel Crowe) sobre l'aigua. Vam sortir del parc pel Domaine, on es troba la catedral i uns quants museus i ens vam internar a la City, que realment em va recordar a Manhattan en petit. Caminant pels seus carrers vam arribar al tercer port de la ciutat, el Darling Harbour. Després cap a dinar durant la pausa del Miguel, i per la tarda, ja més relaxadament, caminant per la City fins el Hyde Park. Entremig i no sense problemes (només poden veure alcohol bars especials amb llicència), vam saborejar una cervesa benvinguda amb aquella calor, en un pub antro en un primer pis del centre, amb ornajaments nadalencs com els nostres malgrat l'estiu que ara és allà.
Cansats de caminar i del sol que em va provocar les primeres cremades (a pesar del factor 30 que no havia utilitzat en ma vida), vam comprar menjar i tornar a casa. El jet lag seguia fent efecte, així que a les 18 estava dormint, per llevar-me després a sopar i tornar a dormir ja en el sofa-llit on passaria la resta de les nits amb el Dani, sense passar res naturalment a pesar de l'ambient del barri i on vam descobrir el què seria el principal problema de convivència del viatge: els roncs.

2 comentaris:

Pau ha dit...

Jorl kaus .. que guapas las fotos cabron XD

sukkus ha dit...

Faltan aun las subacuáticas, a ver si un día me motivo para escanear alguna (las tengo en papel), aunque los colores que salieron con la camara de usar y tirar no hacen honor a la belleza de la Gran Barrera del Coral