Meme de cine

Bé, la veritat és que quan me l'han passat no sabia molt bé el què era, però sembla ser que és com una espècie de forward entre blogs sobre un tema. Malgrat les pestes de l'amic Pau , crec que tampoc té perquè està malament del tot, dependrà com sempre de què t'estan passant, i mentre no et maleixin com en molts forwards per no fer-ho, doncs està bé.

I com el cine queda clar que m'agrada, recullo el repte del Dani i aquí vaig:

Número de pelis que tinc: ni idea en VHS, entre meves i de mun pare hi devien haver unes 100, però el gran dubte és si funcionen. DVDs 1, molt trist, però és que trobo injust pagar més per un DVD que per l'entrada al cinema, per més que sigui per tota la vida. Divx: 208 i pujant...

Última pel.lícula comprada: l'únic DVD que tinc, En el nombre del padre, comprat amb el País a preu econòmic.

Última que he vist: House of games a casa, Corpse Bride (La novia cadaver) a l'avió, Feliz Navidad al cine i no recordo l'últim cop que vaig ser massoca com per veure una per la tele amb tots els talls publicitaris.

Pròxima que veuré: doncs a falta de mirar les estrenes, estava entre una peli alemanya que no recordo el nom però que veig que no ha durat ni una setmana en cartellera, i Crash. Ja ho veurem, en tot cas quedarà constància aquí com sempre.

Cinc pel.lícules que veig molt o que tenen algun significat per mi: buf, sempre és difícil destacar un nombre, dins d'un ventall tan ampli, segur que si ho fes d'aquí una hora o demà elegiria unes altres, en tot cas:

- Una nit a l'òpera: diria que és la peli que he vist més cops, m'encanta l'humor del germans Marx i per mi aquesta és la millor (a pesar dels trossos d'òpera que hi ha), per sobre de la sempre destacada pels crítics Sopa de ganso.

- El tercer home: o com una pel.lícula pot sobreviure magníficament el pas del temps.

- El club dels poetes morts: també vista molts cops i que crec que no em cansaria mai de veure.

- Seven: potser el millor thriller vist per mi i que a més té un significat especial pel què va representar en les noves amistats que van sortir en l'institut.

- El Resplandor: com no, del mestre Stanley Kubrick, una pel.lícula que quan veus el primer cop en bones condicions produeix terror en estat pur (no ensurts a base de pujar la música o fer aparèixer imatges tenebroses de cop). D'aquest director però podia haver destacat també perfectament La taronja mecànica o 2001 (o com reconèixer què és una gran pel.lícula avorrida, si l'entens és clar, per a la qual cosa ajuda llegir la novel.la).

I quina ràbia no poder-ne dir més, així que com els CD recopilatoris, Bonus Track: La vida és bella, o com fer un gran humor d'una gran tragèdia.

I bé, passo el Mem a tothom qui llegeixi aquest post i tingui ganes. Demano només que m'aviseu del què publiqueu, per tal que ho pugui llegir i veure que no em quedi alguna gran peli per veure.