13 de gener 2006

Australia Experience (IV): Manly Beach


Després d'aconseguir dormir-nos i passar la nit, ens vam llevar amb un cel ennuvolat. No invitava, però havíem d'anar a Manly Beach, perquè el dia següent ens esperava una gran festa i calia estar descansat. Així que vam agafar un dels Ferry que porten a la desembocadura de Port Jackson i als pobles amb platja ja a l'oceà. Manly és un d'aquests pobles, que com a poble no té res especial, però que com a mínim no han fet les barbaritats de construir gratacels, tot i que algún bloc sí que sobraria (error que sorprenentment els australians també han fet en certs llocs malgrat tenir espai per donar i per vendre). La platja però guapíssima, era la primera que veia a part de l'artificial de Brisbane, no era la més maca, però com totes les que vaig veure allà netíssima, tant la sorra com l'aigua. L'única ratllada que allà les platges són especialment pels surferos i si et vols banyar ho has de fer en teoria sempre entre dues banderes que posen, que no signifiquen un gran espai, així que la gent s'acumula bastant, sino ve el socorrista de turno amb el xiulet.
El sol va sortir, així que va tocar posar-se la crema factor 30 que no m'havia posat en ma vida i que sorprenentment no va servir quasi de res, perquè vaig acabar amb el nas pelat i les espatlles i el clatell cremats. El fet de venir de l'hivern de Manresa i el forat de la capa d'ozó sobre el país, la qual cosa provoca que el cancer de pell sigui la primera causa de mortalitat, hi van tenir a veure.
Com un espera d'Austràlia hi havia ones, amb les quals vam disfrutar intentant-les agafar nedant. La gent autòctona les aprofitava sobretot fent surf, esport que aquí vaig descobrir fa tothom, doncs hi havia nens de totes les edats (alguns molt molt petits) aprenent i entrenant.
Passejadeta per la platja, d'on ve l'anècdota de la foto, que ve d'unes australianes que brindaven amb copes de cava plenes d'aigua de mar i aquests barrets nadalencs a la platja a 35º. Després dinar en un Fish&chips (cultura molt anglesa) i caminada cap a uns penya-segats, on vam tenir moments de converses reflexives i relax, després d'haver fet una caminada pel bosc amb xancles i una calor infernal, que un s'esperava que en qualsevol moment si li creués un escorpí o una serp verinosa.
Després una mica més de sol i relax en una cala del mateix poble (Shelley Beach) que quedava resguardada i que en contra de la principal per tant no presentava cap ona. Quan el sol ja es va fer inaguantable, una birra de 375 ml (mesura estàndard allà) i va ser hora de tornar amb el Ferry, on em pensava que em moria de tant sol (i pensar que a mi m'encanta normalment...) . Fotos de Sydney des del vaixell i cap a casa a refer-nos del cansanci i la insolació.

1 comentari:

mmm ha dit...

ola
k tal???
erik ta timu mol!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!