Australia Experience (V): Sydney de nou i Party on a ship

El següent dia venia marcat pel punt fort del dia: la festa en un vaixell per Port Jackson, organitzada per l'academia on el Miguel està estudiant anglès. Una ocasió única per estar en una festa especial a un preu raonable, així que s'havia d'estar en forma. Per primer cop des de l'arribada ens vam llevar quan el cos es va despertar.
Caminant sense estrés vam estar veient coses que ens faltaven de la City, com la St Edwards Cathedral, que em va recordar a Nova York, pel fet de què contrariament a la imatge que tenim a Europa, era l'edifici més baix entre tant gratacel. Abans de dinar vam pujar a la Sydney Tower, on després de veure un espectacle de realitat virtual propagandístic sobre les coses que hi ha a Austràlia, vam poder veure l'enorme ciutat de Sydney des de la torre més alta de l'hemisferi sud. També vaig enviar la postal a Manresa, des de la bústia més alta d'aquell hemisferi. Molt alt tot plegat doncs, però bé, les vistes de la ciutat i sobretot la badia eren precioses. Després de dinar amb el Miguel al conglomerat de comides ràpides d'arreu del món (fish&chips, asiàtics, entrepans, pasta...), vam donar una volta pel The Rocks, un barri que em va encantar i que mostra la major personalitat que té Sydney respecte les demés ciutats del país. Dins de la City i per sota dels fonaments del Harbour Bridge, es troba aquest curiós barri de cases baixes, tranquil i estil molt personal, amb zones molt maques i cuidades junt amb d'altres més abandonades i postindustrials.
Enamorat d'aquell pont, el Dani em va fer pujar-lo i anar fins al mig, per contemplar els símbols de la ciutat des d'una nova perspectiva. El pont desgraciadament és una autopista més via del tren, així que un no pot gaudir com s'espera de la seva bellesa i estructura.
Vista ja Sydney, tocava preparar-se per la festa, així que vam tornar a casa per canviar-nos i rebre a l'Olivier, el fitxatge de la nit. Es tracta d'un francés que el Miguel va conèixer a l'avió i que duia uns mesos treballant en una granja australiana. Ara estava de vacances a la casa del seu germà a Sydney, per després tenir intenció de viatjar pel país. Un molt bon tiu, simpàtic i graciós, i que és realment el doble més clar que he vist mai: Xavi Prats, tant físicament, com de caràcter per sortir de festa. Després ens vam enterar que el paio era de l'Opus i que viatjava allotjant-se de gratis en cases d'altres membres, la qual cosa va ser una sorpresa majúscula, doncs la imatge que vam tenir d'ell durant el dia i mig que vam compartir no lligava massa amb aquesta creença.
La festa començava a l'acadèmia del Miguel, on hi havia professors i estudiants (molts asiàtics) privant birra i sangria lliurement. Els professors (sobretot professores) eren gent molt maca, amb la que podies xerrar molt bé i la liaven com el que més. El Miguel era el centre de la festa, la persona a la que tothom coneixia i tothom parlava, i els demés ens vam centrar el agafar un bon puntillo, fer les primeres conyes i els primers contactes amb demés estudiants. Quan l'alcohol es va acabar tocava anar al vaixell, no sense que abans els 4 fessim un desviament per comprar més birra en un Bottle Shop. Un cop davant el vaixell, una petita decepció, tots crec teníem la imatge de fer la festa en un vaixell d'aquells més grans estil Mississipi que es veien anclats, però es tractava d'un petit vaixell no especialment maco. De totes maneres, al final va estar genial, hi havia espai per tothom, zones interiors, exteriors, dos pisos... Veient la cua que hi havia, el Dani va fer una de les seves demostracions alcohòliques i atlètiques a la vegada. Va anar corrent al bottle shop per portar-nos una birra de litre més, doncs al vaixell la barra lliure ja no existia.
La festa molt divertida, molta gent diferent ballant, algunes converses amb profes i gent vària, rialles amb Miguel i Olivier, vistes a l'Opera House il.luminada de nit i fins i tot atac (frustrat) d'una profe casada ultraborratxa. Com la festa començava a les 17.30, a les 12 ja finalitzà, i tot i que vam fer un intent de seguir-la en un antro de la ciutat, l'estat etílic que duíem ens va impedir l'entrada, així que sense ser tampoc cap trauma perquè estava reventat, vam posar punt i final a la que seria al final la única festa exitosa del viatge.