06 de gener 2006

Bugatti 16/4 Veyron

I finalment ha vist la llum!! Després de què l'any 1998 VW adquirís la mítica però en bancarrota marca Bugatti i que al cap d'un temps el llavors encara president del consorci alemany Dr.Piech, anunciés que el primer Bugatti de la nova era superaria les mítiques barreres dels 1000 cv i els 400 km/h, el projecte ha acabat donant a la llum després de superar molts problemes. La megalomania del Dr.Piech el va portar a fer aquella promesa descabellada, en uns temps molt més propicis pel consorci alemany que els actuals, amb plans de reducció de costos pels propers anys. De fet, els nombrosos problemes i retards que hi ha hagut per assolir la promesa feta i les grans pèrdues amb les que acabarà el projecte (malgrat el milló d'euros que val cadascuna de les 300 unitats que es construiran) han fet perillar la seva conclusió quan han arribat altres presidents del grup.

1001 CV de potencia, sorgits del motor W16 8.0 fruit d'unir dos blocs VR8 del Passat anterior, 64 vàlvules, 4 turbos, 2 intercoolers, bieles de titani, un parell descomunal de 1250 Nm, 2 circuits d'aigua per refrigerar-lo, 3 radiadors, lubricació per càrter sec amb una capacitat de 20 l d'oli, canvi robotitzat DSG de 7 marxes, tracció total Haldex, frens carbonoceràmics de 400/380 mm de diàmetre, pinces monobloc de 8 i 6 pistons de titani amb bomba de fre de fins a 180 bars de pressió, xassís amb monocasc de fibra de carboni i estructura davantera i carroceria d'alumini amb la major rigidesa torsional del món (60.000 Nm/º) i neumàtics especifícs antipunxades Michelin Pilot Sport PAX 265/680 R500 i 365/710 R540 amb capacitat de soportar la velocitat màxima (homologada a 407 km/h, a la pràctica cap als 420 km/h en la majoria d'unitats). Tot plegat permet fer accelerar els 1888 kg que pesa el cotxe de 0 a 100 en 2.5 s (molt més ràpid que qualsevol altre cotxe en producció, més ràpid que un avió a reacció i tan ràpid com una moto GP i lleugerament més lent que un F1 (0.3 s)). No gaire més ràpid però que un guepard (només 0.2 s) i aquí es veu la grandesa de la naturalesa i com l'home ha de fer grans esforços per superar-la. Els demés registres segueixen sent però espectaculars, 7.3 s fins als 200 i 16.7 fins als 300. La frenada amb els millors frens del mercat també increïble, de 400 a 0 en 10 s.

Assoleix però els 400 km/h com diuen? Doncs pel què es veu sí, i per demostrar-ho tot comprador disposarà del circuit oval de VW per aconseguir-ho i treure una foto de record, doncs mai més ho podrà tornar a experimentar doncs no hi ha carretera humana on això sigui possible. En circuit i tot, el repte però no és fàcil i s'ha de seguir tot un protocol especial, amb la introducció d'una segona clau, la comprovació de què la pressió dels neumàtics sigui la ideal i verificació que les tapes difusores estiguin tancades. Després d'això, l'aleró de darrere que normalment s'aixecaria a partir dels 220 km/h, empitjorant el coeficient aerodinàmic per donar una càrrega de 350 kg que permeti mantenir el cotxe estable a l'asfalt, es queda en la posició més baixa permetent superar la barrera dels 400 enlloc de quedar-se amb els 375 de la configuració normal.

Un altre detall especial és que el motor necessita tanta refrigeració que ni els 55l dels dos dipòsits d'aigua, ni l'oli, ni totes les tomes d'aire que té el cotxe són suficients, per la qual cosa el motor està a l'aire lliure, sense cap capó ni vidre que el tapi.

Es tracta doncs del cotxe tecnològicament més avançat del moment i probablement el cotxe més descomunal que mai es construirà, doncs dificilment ningú s'embarcarà de nou en projectes així. Un cotxe realment únic pels que se'l puguin permetre, que engolirà les rectes en un tres i no res, permetrà perdre a qualsevol en autopistes i anirà per carreteres de muntanya amb una agilitat pròpia d'un GTI. Però un cotxe que ni és el més preciós de disseny ni amb el seu poder il.limitat ha de ser divertit de conduir, sino que s'ha d'anar amb por al volant, no en va el control d'estabilitat no para d'actuar en conducció normal en sec, és a dir, és tanta la força que es transmet que els neumàtics estarien perdent tracció (derrapant) constantment sino fos pels moderns controls electrònics. Per si fos poc, canviar els neumàtics val cada cop 7200 € i els 98l de gasolina de dipòsit es poden arribar a consumir en 20 minuts. Una faraònica obra d'enginyeria doncs més que un cotxe racional, fins i tot dins dels amants dels grans esportius.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

joer kus, m'han agafat ganes fins i tot a mi de conduir-lo! jo que no tinc ni carnet ni ganes de treure-me'l...
Aquest vibra tant com l'Ibiza quan arriba als 400? ;p

Anònim ha dit...

Jajaja, pos no ho sé, em sembla que cap dels afortunats periodistes que l'han pogut provar van arribar als 400, però fijo que vibra menys que l'Ibiza als 120 :)

Anònim ha dit...

Amés té una agulla que marca els CV que produeix el motor.