Australia experience (VI): algunes platges i l'adeu a Sydney

Amb el cel ennuvolat i amb molt cansanci a sobre, ens vam llevar amb la intenció de tenir la primera experiència surfera a la famosa platja de Bondi Beach, a la qual es pot arribar amb un bus normal de la ciutat. La decepció va ser veure que aquell dia no hi havia ones, així que vam decidir agafar un caminet i fer una ruta molt maca bordejant els penya-segats per anar a les platges més petites de Bronte i Tamarama. La vista era preciosa tot i els núvols (de fet aquest tipus de dies de tant en tant m'encanten i amb el sol que ja havíem pres ja anava bé) i en arribar a aquestes platges vam comprovar que curiosament allà sí hi havia ones. Desgraciadament no hi havia paradeta per llogar taules, així que ens vam conformar en passar un dia de relax descansant, prenent el sol quan va sortir, disfrutant de la interminable espera per menjar una home-made burger, admirant a una surfera que feia coses increïbles i et feia pensar que tampoc era tan difícil i jugant amb les ones que hi havia.
A la tarda, tornada a casa, despedida de l'Olivier, sopar a casa amb l'Adrian i un amic seu: Dani, un italià que ha viscut molts anys a Barcelona, ballant breakdance al Portal de l'Àngel, fins que l'actual degradació que està patint la ciutat el va portar a marxar. Va ser interessant escoltar l'explicació d'una persona que porta una vida completament diferent a la meva, un món desconegut per mi el del breakdance, on un viu de forma nòmada però que pot fer-te ric si guanyes premis en els concursos internacionals que es fan. Molt lluny de la imatge de pidolaire que molta gent té d'ells. Desgraciadament el meu cansanci suprem em va fer anar a sobar i no continuar la conversa. Al dia següent tocava matinar de nou per agafar l'avió que ens duria a Brisbane, des d'on un parell d'hores després d'aterrar, havíem de començar el road trip cap a les Whitsunday Islands.