El dia d’avui ha estat realment molt diferent al planejat. La primera intenció era sortir cap a L.A., arribar a primera hora de la tarda, veure ràpid el més important, intentar sortir de festa en alguna disco de Hollywood i l’endemà d’hora anar a dormir i prendre el sol per Santa Monica. Res d’això hem acabat fent, marcats sobretot per un petit problema amb l’autocaravana, malgrat que després hem comprovat que tampoc hauríem pogut cumplir les primeres intencions.
I és que després de llevar-nos, fer l’última dutxa d’hotel i esmorzar-dinar al buffet del Luxor, hem comprovat que la bateria auxiliar de la vella Daisy estava buida, la qual cosa impedia el funcionament de qualsevol element de l’habitacle: ni engegar el generador per tenir llum o microones, ni bomba d’aigua per tenir aigua corrent, ni nevera. Un problema tenint en compte que ens queda quasi una setmana. Mentre creuàvem els deserts de Nevada i California en direcció a la costa, la bateria seguia sense carregar-se i després de trucar al servei de carretera ens han enviat cap a un camping de Malibu (amb electricitat i aigua corrent enxufables a la caravana) on al dia següent un tècnic podria assistir-nos.
Així que després de passar la major calor en el cotxe (amb l’aire acondicionat a ple gas) veient els deserts més autèntics fins ara (amb cactus i petites zones de duna pura), creuar una de les rondes de L.A. envoltada de la calitxa fruit de la contaminació (amb visions fugaces al Downtown i el Staples Center), hem anat a parar a Santa Monica i les primeres vistes al Pacífic... enmig d’una boira de tarda i un aire fred, un ambient diferent al què esperàvem. Seguint per la US1, hem arribat a la decebedora Malibu, una població formada per l’autovia i les cases de la gent a primera línia de mar que impedeixen l’accés a aquest. Així que per suposat el nostre camping tampoc donava al mar, només oferia bones vistes des del turó on estava situat. En tot cas, una bona ocasió per aprofitar la bugaderia, dutxes i instal.lacions del primer camping autèntic, carregar la bateria auxiliar amb la corrent que ens oferia i poder dir que, encara que ens faltin uns quants dies, ja hem completat el coast to coast. El dia 4 sortíem de la NY que toca a l’Atlàntic, tretze dies més tard les aigües del Pacífic ens donaven la benvinguda... ni que fos diferentment a l’esperat.
Milles: 299. Total acumulat: 4306 milles (6890 km). Estats (15): New York, New Jersey, Pennsylvania, Ohio, Indiana, Illinois, Iowa, Minnesota, South Dakota, Wyoming, Idaho, Utah, Arizona, Nevada i California (i c’est fini).
17 d’agost 2009
Completant el coast to coast
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
jeje, desde Panama es más corto cruzar del Pacífico al Atlántico
TT
Deixa el teu comentari