Deixant la boira enrere

El matí en algun lloc enmig del no res a prop de Big Sur ha començat novament igual: amb boira densa. Realment amb els dies que portàvem somniant amb arribar a la costa californiana per prendre el sol i banyar-nos, el temps ha estat una autèntica decepció. Però, c’est la vie, així que tocava tirar endavant i enllestir la costa ràpidament. Seguint pels revolts de la US1 hem arribat a la badia de Monterey, fent aturada primer al tranquil i bohemi poble de Carmel, actualment governat per una minoria de classe rica heredera dels artistes que hi van emigrar després del gran terratrèmol de San Francisco. La platja aquí sí era més atractiva, però el maleït temps li treia part de l’encant i per suposat les ganes de banyar-se. Les tendes chic de la Ocean Avenue estaven la majoria tancades a primera hora, demostrant la tranquilitat en què viuen els habitants de les boniques casetes que formen la població.
La següent i última parada costera ha estat a Monterey, antiga capital de l’Alta Califòrnia en temps de domini mexicà. En el Fisherman’s Wharf, entremig de tendes de souvenirs i locals que venien tours per avistar balenes (que no és la bona època), sí hem pogut veure foques i lleons marins gandulejant en plataformes surants, comprovant el seu equilibri per dormir sense caure d’una estreta barana de fusta i les seves lluites per aconseguir lloc on dormir. Per la resta Monterey ofereix una mica d’història, la qual cosa en aquest país ja és quelcom diferent. L’antic govern mexicà, antigues cases de governadors i jutges en temps mexicans, adobes i el teatre municipal recorden el passat d’aquesta antiga capital. Pels amants de la literatura, també hi ha la casa on Robert Louis Stevenson va passar els últims anys, morint en la misèria, malgrat ser l’autor de la famosa novel.la L’illa del tresor.
Farts ja de tanta boira i amb la bateria auxiliar novament buida, decidíem tirar aviat cap al nostre últim destí abans de tornar l’autocaravana: el parc natural de Yosemite. Advertits per la Lonely de què els campings estarien plens, hem decidit parar al poble de Merced per demanar informació de campings abans de l’entrada al parc, on una amabilíssima voluntària ens ha aconseguit una plaça a un camping d’El Paso, poble últim abans d’entrar. Conduint primer per terres d’herba seca que recorden camps de blat i entrant posteriorment a les muntanyes de bosc mediterrani que condueixen al parc, per primer cop hem arribat a un camping amb temps per gaudir-lo, coincidint a més amb el primer camping amb ambient juvenil i amb una piscina on hem pogut fer el què portàvem tres dies desitjant. Prendre el sol, refrescar-nos a l’aigua, sopar en una taula a la llum de les estrelles escoltant la guitarra dels veïns i després la música del notebook i fer el resopó gaudint del sabor d’una bona birra americana.
Milles: 211. Total acumulat: 4896 milles (7834 km).