If you are going to San Francisco

Prepareu-vos per boira i fred hivernal encara que esteu en ple mes de agost. I és que malgrat ens temíem retrobar-vos amb la nostra estimada boira un cop entréssim a la ciutat, no era d’esperar els vents glaçats que l’acompanyaven, per posar dades al temps, 10 graus centígrads amb molta humitat i vent, fins al punt que el “baho” sortia de la boca al respirar.
Amb aquest temps hem vam començar a fer el guiri per la ciutat un cop deixada la caravana i fet el check in a l’hotel molt més ràpid del què les millors previsions ens podien fer pensar. Llàstima que part d’aquest temps guanyat es perdés fent la cua per agafar el turístic tramvia cremallera que sortint de Powell Station puja i baixa els turons empinadíssims de la famosa ciutat. Un espectacle (especialment veure el conductor i els mecanismes arcaics del vehicle) que val la pena contemplar. Després de veure el carrer més empinat del món (ple de revolts perquè els cotxes el puguin baixar), ens hem dirigit cap a la zona portuaria, on excepte l’Adri (que ja havia vist la ciutat i ha intentat infructuosament visitar sense reserva la presó d’Alcatraz), hem agafat unes bicis de lloguer, un excell.lent mitjà per recorrer la part de costa de la badia fins al mític Golden Gate, creuar-lo gratuitament fins a l’altre vora, i dirigir-se cap a l’encantador poblet de Sausalitos, on un pot prendre un ferri de tornada al port de SF. Tot i que el dia no va acompanyar (ni tan sols estant sobre el pont podíem veure l’estructura completa d’aquest), l’experiència és molt recomenable. Retornant les bicis cansats de pedalar contra el vent, i després de fer unes darreres compres, ens hem reunit tots de nou per acomiadar quasi el viatge amb un últim gran sopar amb musclos a la marinera i peix fresc a l’estil local, ben banyat tot d’un excel.lent vi blanc californià.
Avui, mentre l’Adri complia el seu somni de conduir una Harley de lloguer anant cap al Napa Valley, els demés hem caminat relaxats pel centre de la ciutat. Sorprèn (desgradablement) la multitud de homeless que hi ha als voltants de la zona de l’ajuntament i Market Street (on ens allotjàvem). Per la resta, essent diumenge, la ciutat estava molt tranquila, amb els seus mercadillos de fruita i un Finantial District desert. Union Square com a bon centre neuràlgic sí presentava més ambient i aprofitant el sol que ha dignat aparèixer al migdia, hem decidit enfilar cap als empinadíssims turons on es troba la Coit Tower. Val la pena pujar per les llargues escales de l’entrada est per veure com es pot construir un barri en ple penya-segat, respirant una gran tranquilitat sense cotxes i plens de jardins tropicals. La torre no és res de l’altre món, però ofereix una vista global des de les alçades de la ciutat, això sí, tot i el sol general, el Golden Gate seguia sotmès a la boira localíssima de l’entrada de la badia.
Tornant cap a l’hotel hem dinat a Chinatown, probablement el barri xinès més autèntic dels EEUU i per suposat el més dels què hem vist. També ho era el restaurant que per uns moments m’ha portat els records del viatge vietnamita de l’estiu passat en les mateixes dates.
Mentre reposàvem les cansades cames en un sports bar, la boira de la tarda tornava a tapar la ciutat i el fred ràpidament feia acte de presència, bon moment doncs per acomiadar-nos de la decepcionant (especialment pel temps) costa californiana i començar el llarg viatge de retorn cap a Barcelona.