A day in L.A.

Canviat els plans inicials pels problemes de l’autocaravana i decidint sacrificar el sortir de festa per L.A. per poder fer amb més calma la ruta costera per California, ens quedava el dia d’avui per visitar el més important de Los Angeles amb la inestimable ajuda del nostre guia Adri, gràcies a l’experiència d’haver-hi viscut un mes fa tres anys.
M’havien parlat tant malament de Los Angeles, que tal i com sol passar en aquests casos, finalment no m’ha decebut tant. Això sí, és una ciutat per veure en cotxe i a diferència d’altres grans ciutats passades, aquí no ha estat cap problema conduir ni aparcar l’autocaravana en els seus carrers amples.
El matí ha començat encara més emboirat que la tarda d’ahir, finalment hem decidit prescindir del tècnic (que hauria arribat massa tard) al comprovar que la bateria auxiliar s’havia carregat completament durant la nit, i ens hem començat dirigint cap a Santa Monica, platja famosa de L.A. i escenari de la mítica serie “Los Vigilantes de la playa”. Clar que la boira matinal no feia tant atractius com un s’esperava ni el moll amb la nòria, ni el passeig per la platja amb les (quasi inexistents) ties bones patinant i corrent, ni les casetes de les vigilantes (amb elles a dins tapades amb mantes). En tot cas hem donat una volteta pel moll, Santa Monica i Venice, i envejant les grans instal.lacions que tenen per donar passejos amb bici i patins, i les nombroses pistes de volei-platja.
Després ha vingut la gran ruta en cotxe: pujant pel comercial Wilshire Bld fins Westwood, hem trencat per Veteran per passar pel campus de la famosa UCLA (University of California Los Angeles), i seguit pujant fins a Sunset Bld, on hem entrat al riquíssim barri de Bel-Air. Pujant pels seus carrerons empinats i regirats fins a Mullholland Drive, es podien entreveure grans mansions de gent capaç de tenir com a cotxe de carrer prenent pols un Bentley de 120.000 €. Les úniques persones presents pel carrer són tots els immigrants que es dediquen al manteniment de tant luxoses parcel.les, mentre luxosos esportius i descapotables sortien de tant en tant d’algun dels nombrosos revolts.
Mullholand Drive marca el límit de L.A. City com la nostra serra de Collserola, però tot i haver escampat ja la boira matinal, la contaminació ens negava les vistes d’aquesta enorme metropolis de 100x100 km. Així que baixant per una nova carretera per contemplar les cases luxoses de Beverly Hills, hem tornat a creuar el Sunset Bld per entrar a la zona del barri que ensenyava “Sensación de vivir”: amples avingudes amb altes palmeres i cases que a Barcelona serien de classe alta i aquí ho són de classe mitja. A Rodeo Drive, el luxe de les grans boutiques i tendes de joies competeix amb la major concentració de cotxes cars vistes en tants pocs metres.
Tres hores més tard malgrat fer tot això en cotxe sense parar, aparcàvem finalment a Hollywood, on a part de fer un bon dinar al Kodak Center, hem pogut passejar per la normalíssima avinguda amb les estrelles dels famosos ( per cert, adivineu la més fotografiada? Sí, Michael Jackson). Sorprenentment el Kodak Theater, lloc d’entrega dels Oscars es troba dins d’aquest centre comercial, que sense alfombra vermella i gent amb grans vestits, no té més glamour que la Maquinista. Les petjades de famosos es troben al proper Chinese Theater, posades sense ordre ni concert i difícils d’anar seguint amb l’aglomeració de turistes trepitjant-les i fotografiant-les.
El plan havia de concloure al Universal Studios Theme Park, un Port Aventura del cinema, pel qual estàvem disposats a pagar encara que fos només per agafar el tren que recorre els platós famosos de grans produccions. Però hem arribat massa tard, així que després de fer quatre fotos a l’entrada amb la bola de la Universal, hem posat rumb cap a la primera aturada de la costa que seguirem els dos propers dies: Santa Barbara.
En teoria poble costaner d’estil europeu, a la pràctica ha sigut la gran decepció. Primer: la boira del vespre i la marinada ja havien fet acte de presència. Segon: els restaurants tancaven a les 22h. Tercer: no hi havia ni un bar al passeig marítim ni al port ni al moll. Quart: cada dos metres hi havia una senyal dedicada a nosaltres (No RV Parking between 12 am and 6 am). Tot molt acollidor doncs, en un poble, això sí, amb cases americanes ben cuidades, un passeig marítim llarguíssim i una platja que si no fos pel temps tenia bona pinta. Finalment seguint el carrer de la costa cap al nord hem trobat un parc utilizat per les joves parelles del poble on un senyal dubtós ens decidia a aparcar per sopar i passar nit.
Milles: 147. Total acumulat: 4453 milles (7125 km).