En terres mormones

Finalitzada la ruta pel nord toca començar a baixar cap al sud i recuperar el trajecte original planejat visitant una altra gran maravella natural, el Grand Canyon del Colorado. Entremig el pas original per Denver i el Rocky Mountain National Park es fa inviable, així que l’hem subtituit per Salt Lake City, la ciutat dels mormons, i el seu Great Salt Lake, el llac més gran d’Amèrica i amb una concentració de sal sis vegades més gran que el mar (només superada per la del mar mort).
De totes maneres el matí s’ha iniciat encara a les acaballes del Gran Teton i a la sortida del camping encara ens esperava una última sorpresa. Diverses manades de bisons (buffalos pels americans) pasturant al costat de la carretera i creuant-la. Famílies senceres on el pare es col.locava fent barrera a la carretera per protegir dels cotxes als mebres més dèbils i a les cries que portaven. Una ocasió magnífica per contemplar-los d’aprop i fer millors instantànies.
Fins l’hora de dinar, el trajecte ha estat de ruta, baixant de les muntanyes per arribar a les praderes d’Idaho, un estat que hem creuat sense mostrar tenir res especial. Seguint baixant per la I-15 hem entrat a Utah, l’estat mormó, on algunes muntanyes més altes han aparegut a l’horitzó però el paisatge general s’ha mantingut. Només a l’autopista ha augmentat considerablement la proporció de cotxes japonesos i per tant de cotxes “european size”.
L’entrada a Salt Lake City ha estat ràpida, així com trobar parquings per la nostra bèstia a prop del centre, malgrat ser una ciutat d’1.2 milions d’habitants. Capital de l’estat (el capìtoli idèntic al de Pierre s’observa al cim d’un turó), les seves amples avingudes i poc trànsit donen una sensació inusual de tranquilitat. El major bullici es concentra a les indústries de les afores. Un cop baixats del cotxe, mormons vestits com testimonis de Jeovah es barregen amb d’altres vestits més normals, i amb d’altra gent no mormona, no en va la proporció actual de la capital és d’un 50/50. Després de fer un excel.lent dinar a l’únic restaurant obert quasi a les 16h hem visitat la Temple Square, l’únic lloc remarcable de la ciutat. Centre de culte mormó, gratuitament es poden fer tours guiats de mitja hora amb misioneres mormones, que a l’hora que t’expliquen la història de la ciutat, del temple i la resta d’edificis del complex, intenten iniciar la rentada de cervell per fer-te adepte. Molt freak això sí és la demostració de l’acústica del Tabernacle (lloc de sermons), on una dona et dóna la benvinguda i comença a trencar un paper i tirar claus a un bol perquè el visitant comprovi el bé que se sent en l’edifici. El tour ha servit per saber una mica més què són exactament els mormons i la seva Església de Jesucrist i dels sants dels últims dies. Resumit, un tal José Smith va pensar que era molt més fàcil crear una nova secta/religió copiant el cristianisme d’Europa, però adaptant-lo a Amèrica (com no hi havia contacte entre continents, Déu també va necessitar enviar profetes a terres americanes) i posteriorment venent-se com a religió continuadora de l’Església original (continuament existeix un profeta i 12 apostòls).
Agraïts però completament escèptics de les explicaciones de les misioneres mexicana i californiana, hem anat a fer compra pels propers dies i acampar a Antelope Island, una illa dins el Great Salt Lake, reserva natural de bisons i amb “platges” on poden provar aquest mar interior. L’arribada no podia ser més espectacular amb una posta de sol magnífica, acompanyada d’una tempesta amb llams al fons. Eren tantes les ganes de banyar-se que corrent ens hem posat els banyadors i xancles per fer el pesat camí fins a la vora (amb serp inclosa) abans no es fes fosc completament. I vaja decepció!! Un llac enorme que té una profunditat màxima de 8 metres, a la platja ofereix una profunditat nul.la per més que caminis. Així que només vaig poder el mort a dos dits del terra, amb la qual cosa l’experiència de la major flotabilitat no va ser massa exitosa. Els efectes de la sal es notaven en el camí de tornada (perseguits per una plaga de mosquetes que pul.lulaven d’incògnit per la sorra), amb un banyador que s’encartronava, una pell que començava a picar horrors i uns cabells plens de grans de sal (i sort que els porto curtíssims). Després de la necessària dutxa de rigor, un sopar lleuger i birra, tocava anar a dormir (per primer cop ens molts dies sense mantes) enmig d’una tempesta de vent càl.lid per descansar de cara a la gran ruta del dia següent.
Milles: 372. Total acumulat: 3120 milles (4992 km). Estats (12): New York, New Jersey, Pennsylvania, Ohio, Indiana, Illinois, Iowa, Minnesota, South Dakota, Wyoming, Idaho i Utah.