From Santa Barbara to Big Sur

El matí s’ha llevat com ve sent habitual des de que hem arribat a la costa de California. Amb boira, aquest cop amb lleugers plugims i tots. Així que fastiguejats de Santa Barbara per tot el cúmul de circumstàncies viscudes, hem decidit agafar la nostra RV i seguir tirant cap amunt. Agafant la Highway 101 enmig del temps quasi hivernal hem parat al sorprenent poble interior de Solvang, vil.la fundada fa dos segles per danesos i que encara conserva el seu estil propi. Casetes d’estil escandinau, botiguetes i pastisseries repartides pel mig del poble, sens dubte per un moment donava la sensació de tornar a estar a Europa, només els amples carrers recordaven el continent on estàvem. L’esmorzar amb Applestrude i te negre per escalfar-nos del fred exterior entrava en aquest ambient perfectament. Després d’una volta pel poble (amb compra de souvenir freak per mi) i conversar una estona amb la iaia de la informació turisme (perquè en aquest país la gent treballa fins tan gran?), hem posat rumb cap a la costa passant per paisatges de vinyes dels vins de la pel.lícula “Entre copas”.
Amb la boira que semblava que passat el migdia s’anava afeblint, hem parat a Pismo Beach, un poble surfer i més típic de costa segons els nostres estandars. Però la costa de California havia seguir decepcionant-nos i uns maravellesos cartells de no recomenat banyar-se per altes concentracions de bactèries ens provocaven un banyus interruptus. En tot cas hem aprofitat per fer una volta per un poble agradable i dinar el primer peix de tot el viatge.
Seguint ja per la US1 ininterrumpuda paral.lela a la costa, les primeres pedres i petits penya-segats han fet acte de presència, junt amb la plaga d’algues que segueixen tota la costa central, com a mínim en aquestes èpoques. A San Simeon, amb una mica de sol penetrant la boira, per fi hem complert un dels objectius: banyar-nos al Pacífic. Una cosa que ja havia fet però no des del continent americà. Aigua gelada i petites ones on poder-nos donar un lleuger gust, malgrat les algues visibles a mitja distància i les restes podrint-se en alguns trams de sorra entre mosquetes. A canvi el plaer d’estar completament sols en una platja deserta on els pelícans mostraven les seves habilitats per pescar peixos en caigudes kamikazes.
Quan el sol ha tornat a desaparèixer al cap de res, hem seguit tirant cap al nord, sempre seguint la famosa US1 i fent una parada obligada a un punt d’avistament d’elefants marins. Uns monstres del mar que al vespre clapaven plàcidament a la sorra obviant completament els sorpresos turistes armats de les càmares fotogràfiques.
El plan del dia era no estressar-nos i trobar un camping a una hora decent, però passat la rica mansió de Hearts Castle ens hem trobat que a l’hora que el paisatge augmentava de bellesa, els campgrounds estaven ja tots plens. Així que entremig de la boira que anava baixant sobre els penya-segats coberts d’arbres típics de cotes més altes, seguíem la preciosa carretera virada fins a Big Sur, on els guardes ens recomenaven acampar on fos, amb la seguretat que cap guarda ens podria dir res estant tots els campings plens.
I això hem fet, aparcar en una zona al costat de la carretera i posar-nos a dormir decepcionats d’una costa preciosa però poc apta pel bany i menys agradable entremig de tanta boira espessa.
Milles: 232. Total acumulat: 4685 milles (7496 km).