Saludant els amish

Malgrat ser un lloc poc glamurós, la primera nit a l’autocaravana ha estat prou exitosa. L’antifaz ha fet l’efecte sobre la llum i els sorolls de fons han passat a ser això precisament, així que amb una temperatura bona, s’ha pogut dormir del tirón fins les 7h i perquè ha sonat el despertador. Entremig només la caiguda del llit de l’Adri des del primer pis ha perturbat la pau, per sort sense majors conseqüències a lamentar.
Amb el temps perdut el dia anterior, avui tocava fotre-li canya per a quasi arribar al següent target del viatge, Chicago. Així que el dia es pot resumir perfectament com una pallissa de milles, per sort molt més amenes gràcies a l’autocaravana. I és que amb quatre conductors compulsius i un vehicle on poder-se estirar, llegir, escriure al pc, passar fotos i mirar-les, veure birres quan toca descansar, tot es fa molt més fàcil. Torns de dues hores per conductor amb pauses en el moment del canvi... i a tirar milles, mai més ben dit. Milles de la ruta 80, menys coneguda que la 66, però probablement una de les què acabem recorrent més. A més, avui hem comprovat que podem complementar les ràdios americanes amb l’emissor de freqüències de ràdio per ipod. Així que sembla que ni que sigui a l’altre banda del bassal, amortitzaré en aquest viatge una de les inversions més inservibles que he fet mai per culpa la sobrecàrrega d’emissores de Barcelona.
De totes maneres tampoc es tracta només de visitar autopistes, així que tal com havíem previst, avui hem fet una lleugera desviació per carreteres locals per anar a la regió amish d’Ohio. Els amish són americans descendents dels colons germànics i neerlandesos, que reneguen de la tecnologia i viuen com els seus antepassats. Se’ls reconeix quan apareixen amb el seu carruatge entre els camions d’estètica “El Diablo sobre ruedas” que poblen les carreteres. Amb les barbes els homes, la còfia les dones i tots amb vestits-túniques. De totes maneres, no cal enganyar-se pel nom de regió amish. El visitant que hi vagi alguns amish es trobarà, però no deixen de ser una minoria en els pobles. El poble elegit en el nostre cas ha estat Kidron, on es troba el magatzem majorista Letham’s “de productes amish”. A la pràctica un reclam turístic i una font d’assortiment de productes variats per a la població local i poc més. Una mica decepcionat per això he quedat quan en el vídeo explicatiu que projectaven he comprovat que aquesta filosofia de vida té un orígen merament religiós, una manera de purificar els pecats davant de déu. I la botiga una noia amish rossa molt mona amb la túnica i la còfia, no és com una burka, però quina llàstima de costum!
En tot cas, el desviament ha valgut la pena també per transitar carreteres més secundàries, veure pobles típics americans, amb la caseta de fusta, la gespa ben cuidada... i la bandera a la porta. El paisatge tot molt verd, però de moment bastant semblant a l’europeu que un pot trobar per Alemanya per exemple. Després de la desviació de sis hores, reempalmàvem amb la 80 posant rumb cap a la ciutat de l’hampa, aturant-nos a fer nit novament en una àrea de servei prèvia a la ciutat. Distància recorreguda: 638 milles (Acumulat: 808 m, 1293 km). Estats: New York, New Jersey, Pennsylvania, Ohio, Indiana.