Creuant el curiós estat de Wyoming

El dia més tens (però sense conseqüències) del què portem de viatge va tornar a ser un dia de ruta tiramilles, creuant quasi tot l’estat de Wyoming desde Spreadfish fins a les portes del parc nacional de Yellowstone, un dels principals motius per decidir desviar la ruta cap al nord. Malgrat ser dia de caravana, la varietat de paisatges d’aquest despoblat estat, va fer que la jornada de contemplació des del llocs de pilot, copilot, o sillons birra en mà al costat de les finestres fos més agradable.
El dia començava amb una caminata matinera pel parc de Blackhills aprofitant la son marmotera de la resta. Una breu excursioneta fins a unes cascades, que sense ser res especial, amb la fresca matinal, sempre entra bé. Després conduíem les 30 milles que ens quedaven de la carretera escènica pel canyon de Spreadfish, fins a tornar a empalmar amb la ja tradicional I-90, que al cap de res ens entrava a Wyoming. El paisatge recuperava el paisatge de praderes típic de South Dakota, només que la terra adquiria tons més vermellosos i la carretera començava a ascendir en suaus ondulacions. Tanta pujada tenia els seus efectes i mica en mica el terreny s’anava assecant fins a convertir-se quasi en estepa. Els senyals anunciant talls d’autopista suggereixen que a l’hivern això deu ser quelcom semblant a Sibèria. Després de moltes milles poblades només per vaques i ovelles, de cop la civilització va sorgir d’enmig del no res als voltants de la ciutat de Gilette, amb cases desperdigades, alguna indústria i mina de carbó amb tèrmica inclosa. Esquitxant els turons, apareixien desperdigades bombes d’aigua que extreuen la poca aigua del terreny. Passat Gilette, la soledat tornava a ser present, amb un nou fons de pantalla que formaven les muntanyes nevades de Bighorn.
Precisament a Buffalo, deixàvem l’autopista per agafar la US16 que les creua, amb un pas que frega els 3000 m, malgrat que en cap moment dóna la sensació per les relativament suaus pendents que pugen la serralada (i per l’alçada ja important que tenen les planícies de l’estat). El paisatge rocós amb boscos de coníferes deixa pas de nou a praderes, estepes i terrenys que freguen quasi el desert, passat Ten Sleep i fins a Cody, poble natural del mític Buffalo Bill. La immensitat de terreny d’aquest estat, fa que fora dels pobles, el desordre sigui l’element predominant. Cases prefabricades col.locades de qualsevol forma i rodejades d’estables i tallers de fusta mal fets, amb totes les deixalles al voltant dels terrenys de cada habitant. N’hi havia un que devia conservar tots els cotxes que havia tingut la família fins a l’actual, només que sense cuidar-los i per tant convertint-se en un pou de xatarra rovellada. Realment alguns racons donaven una imatge tercermundista, lluny de creure que s’està en la en teoria primera potència mundial (tot i que la precarietat de les infraestructures és tònica general, també a les grans ciutats com NY o Chicago).
A Cody s’hi troba el Buffalo Bill Historical Center, una de les atraccions de la zona segons la guia, però que per sort només vam poder visitar de passada perquè tancaven estalviant-nos els 15$ que val (i que personalment no crec que els valgui). Un parell de diligències i alguns elements de l’oest en una petita sala és l’únic original que ofereix, la resta són mostres d’art d’artistes de l’estat.
Les 80 milles que hi ha entre Cody i el llac de Yellowstone van ser descrites per Roosevelt com la carretera més bella del món. Probablement no ho sigui, però sí que hi ha moltes vistes de postal. Muntanyes amb formes estrambòtiques (una mica estil Montserrat), amb el canyon que forma el riu (on vam fer un bany de peus purificador) i la vegetació que va apareixent a mesura que es va torna a baixar de cota creen imatges espectaculars. 50 milles després arriba l’entrada est del parc, on nombrosos cartells ja ens advertien que no hi havia lloc on acampar. Així que donant mitja volta vam deixar la caravana en un racó al costat de la carretera tocant al bosc, on hem sopat uns deliciosos espaguetis a la napolitana i anat a dormir aviat per demà matinar i entrar al famosíssim parc.
Milles: 410. Total recorregut: 2477 milles (3963 km). Estats visitats (10): New York, New Jersey, Pennsylvania, Ohio, Indiana, Illinois, Iowa, Minnesota, South Dakota i Wyoming.