Primer dia a NY

El primer dia a la Big Apple va venir marcat per un factor possible però d’alguna manera no esperat per nosaltres... la pluja!! Efectivament, malgrat llevar-nos molt aviat per aprofitar el dia (i pel jet lag), la pluja feia acte de presència només sortir de l’hotel, cosa que no impedia enfilar la cinquena avinguda amb el deliciós musli amb iougurt, fruites i cereals preparat pel comerç 24h de la cantonada. Després d’una excessivament llarga discussió sobre la conveniència d’agafar el bus turístic en un dia així, arribàvem a la National Library i el Bryan Park, on la cada cop més intensa pluja ens fa agafar el metro fins al Rockefeller Center, on la tenda de NBC no oferia una samarreta demanada, però sí em fa comprar una nova samarreta freak de BSG. El dia semblava que s’arreglava una mica, però encara impedia pujar al Top of the Rock, així que seguim visitant St Patrick’s Cathedral (bonicament amagada entre tots els gratacels del voltant) i pujant per la cinquena fins arribar a Central Park, prèvies parades en un Starbuck’s (on comprovo que el wifi és majoritàriament de pagament) i a la tenda Apple.
Després del primer hot dog en el país ens endinsàvem en les immensitats de Central Park, una maravella verda en ple centre d’una de les grans metropolis del món que ha sobreviscut a l’especulació. Mentre els perdíem entre la vegetació, els núvols negres tornaven a fer presència, fins a finalment començar a descarregar amb certa intensitat, moment d’eixuplogar-se al Belvedere Castle. Com no tenia intenció de parar, al cap de mitja hora seguim enfilant el camí de retorn al voltant del The lake. Nova aturada amb grans vistes de la tempesta i el skyline des d’una cabana al costat del llac, fins que quan semblava que havia passat l’epicentre, decidim continuar el nostre camí. Gran error, quan ja estàvem suficient lluny com per no considerar el retorn, va caure la tempesta tropical del segle, amb intensitats comparables a l’episodi de Sapa de l’any passat a Vietnam. I mentrestant nosaltres a l’única zona de Central Park sense ponts, tunels o cabanes, on buscar refugi, amb la qual cosa va tocar seguir corrent fins arribar al metro i estar subjectes a agafar una neumonía degut a la intensitat exagerada dels americans amb l’aire acondicionant, fins i tot en dies així.
Amb aquest plan només restava anar a l’hotel a canviar-nos, menjar un tupper deliciós del cafè de la cantonada i quan va començar a aclarir, sortir de nou a veure el Midtown. Madison Sqaure Garden, enfilar el bullici de la setena (malgrat ser diumenge), girar a la sisena (i trobar-nos el sorprenent “mercadillo” de Manhattan) i finalment arribar de nou al Rockefeller Center i ara sí, pujar al Top of the Rock i admirar les expectaculars vistes al capvespre de tota l’illa.
Casualitats de la vida, sempre hi ha algú conegut a NY , així que tocava quedar amb la Christina dos anys més tard, baixant per Broadway per trobar-nos a Times Square i fer les primeres birres americanes i estrenar el nou lleva-xapes. Un parell d’horetes de conversa, rememorant els vells temps d’Aachen, posant-nos al dia, coneixent el seu xicot i moment d’acomiadar-se, rejuntar-me amb el meu grup i anar a sopar al Sbarro, abans de tornar cap a l’hotel destrossat després de tot el dia.