Visitant la petita Islàndia i saludant l'ós yogui

Tal com estava planejat, el dia ha començat amb una gran matinada en vistes a aprofitar una llarga, cansada, però a l’hora inoblidable jornada. Com ja ens va passar a Badlands, el fet d’entrar i sortir del parc a hores intempestives implica a més poder-lo visitar de forma gratuïta. La primera claror del sol sortint il.luminava el port de muntanya pel qual accedíem a Yellowstone i ens baixava fins a Fishing Bridge, a la vora del gran llac central del parc. Pel camí, molts arbres de coníferes vius, i molts de morts fruit d’un gran incendi que va cremar el 40% de la superfície del parc. Com la política als EEUU en els parcs naturals és de no intervenir, els arbres romanen morts i/o caiguts pel terra dels nous boscos que poc a poc van brollant. Arribant ja a les vores del llac, les primeres roques fumejants anunciaven l’activitat hidrotèrmica del parc.
Agafant el gran loop que porta a tots els punts d’interés (que es pot fer en un dia complet), enfilàvem cap al sudoest en direcció a la Upper Geiser Basin. Yellowstone concentra el 60% dels geisers del món, així que com el Dani marxa el dia 20 cap a Islàndia, tocava afanyar-se per avançar-lo. Parant a la zona del Old Faithful, hom pot fer una ruta a peu d’unes dues hores on es poden contemplar bastantes hot springs (bassals fumejats), la preciosa Morning Glory Pool i altres piscines cromàtiques, i geisers de diferents tamanys, formes i activitat. L’Old Faithful és el més famós per ser el més gran i per tenir una activitat força regular i previsible que assegura veure una erupció d’aigua i vapors cada hora i mitja. La sort va fer que només arribar el veiéssim en acció, menys espectacular sincerament del què ens esperàvem, però igualment un espectacle que es pot veure en poquíssims lloc del món. Novament la sort ens va permetre gaudir en la nostra curta estada d’una nova erupció en el Grotto Geyser. Sense ser tan alta ni cabalosa, el fet que el perímetre de seguretat fos molt més proper, i les espectaculars formes d’aquest geiser doble, van fer l’experiència encara més excitant que la primera. Tota la zona és epectacular, amb terres ermes al voltant de les font tèrmiques i rierols de diferents colors fruit dels sulfats minerals que expulsen, sens dubte una experiència única que val la pena viure.
Seguint el loop en sentit horari, seguint els rius i boscos frondosos de l’oest, arribàvem a les Mamoth Hot Springs, una zona d’activitat hidrotèrmica quasi apagada i llur resultat són roques blanques amb restes sulfatades que recorden una mica a les muntanyes de residus de les mines de sal i potassa, només que fent formes naturals més irregulars.
Prosseguint per el camí per la zona nord, on l’alçada puja i s’arriba als cims pelats del parc (on vam fer el picnic per dinar), paràvem quasi per casualitat a un espectacular canyon que formava el riu Yellowstone i que seria el preludi del Grand Canyon de Yellowstone a les proximitats de les Lower Falls. Unes cascades el doble d’altes que les del Niagara (menys espectaculars però) que formen amb el riu el canyon més espectacular que he vist mai, tant per dimensions i profunditat, com per les roques grogues que donen nom al parc.
Yellowstone és també conegut per la vida salvatge que hi acull. Malgrat no sortir de la carretera principal en una ruta d’un dia, certament vam poder veure un manat de búfals pasturant en un plat proper, un parell d’ossos visibles amb prismàtics als cims del parc i finalment un búfal solitari pasturant molt a prop de la carretera i que va permetre aproximar-nos als 25 m reglamentaris que es permeten.
S’anava fent fosc i tocava sortir pel parc per l’entrada sud, per dirigir-nos a través d’una inacabable carretera am talls per obres cap al Grand Teton Parc, amb els seus pics nevats fregant i superant els 4000 m. Pel camí, un cèrvol completava les espècies d’animals salvatges vistos. L’objectiu final de ruta era el Gros Ventre Campground, que esperàvem ens pogués allotjar en una de les seves més de 3000 parcel.les. Reventats aparcàvem a les 22h en una parcel.la, que una hora més tard descubríem estava ocupada per una tenda al darrere nostre, però la bondat i simpatia de l’americà ocupant (tònica bastant general he de dir durant el viatge) ens ha permès compartir parcel.la durant aquesta nit.
Tot i el nom poc idílic del camping, el lloc era espectacularn i la poca contaminació lumínica de la zona, em va permetre contemplar el millor cel nocturn de la meva vida, superant les experiències d’Austràlia, Cuba i Vietnam. No només eren les infinites quantitats d’estrelles, sinó la intensitat amb la què es veien. Contemplant aquest cel ha de ser trivial reconèixer totes les constel.lacions visibles, les línies entre estrelles d’alta intensitat es dibuixaven automàticament en el cervell, només que el meu desconeixement d’elles no em va permetre contrastar més que el carro. La via làctia, de la qual tant m’havia parlat mun pare i que sense èxit m’havia intentat ensenyar en aquests temps moderns, aquí es veia claríssima amb la nebulosa contínua de milions d’estrelles sobre el pla orbital de la nostra galaxia. Com si l’espectacle no fos ja suficient, les estrelles fugaces apareixien i desapareixien en intervals inferiors al minut, no sé si perquè contemplàvem una pluja d’elles, o perquè les nits normals ja són així. Demanat primer el mateix desig diversos cops per donar-li més força, i cansat finalment pensant que podria demanar milions de desitjos que no es podrien complir, he decidit anar a dormir amb la nostalgia d’haver assistit a un espectacle que no sé si mai més podré repetir.
271 milles. Total: 2748 milles (4397 km). 10 estats visitats.