New York, New York...

Molt millor ens vam despertar el segon dia. Amb un bon descans i un cel assolellat, repetíem l’esmorzar sa del dia anterior i amb el metro baixàvem fins al City Hall per endinsar-nos al Finantial District. La primera parada era obligatòria, la Zona Cero, un espai que no té res especial a veure més que obres, però que porta records per a tot aquell que com jo un dia havia estat al cim de les torres més altes de Nova York. Tot allò està substituit actualment per un gran forat on es fan els fonaments dels cinc nou edificis que han d’omplir aquesta zona. Les imatges d’aquell històric 11-S tornen a venir a la ment, i sino ja se n’encarreguen els venedors de llibres fotogràfics sobre aquell dia que rodegen tota l’àrea.
Un cop vist, creuàvem el Word Finantial Center i a través del passeig fluvial de la punta de Manhattan veiem les aigües que separen Manhattan amb New Jersey, a l’hora que es començava a visualitzar l’Estàtua de la Llibertat. Monument que per visitar requeria ahir una cua quilomètrica per agafar el ferry, quant molt més fàcil és agafar el ferry gratuït que porta a Staten Island i passa just per davant i des d’on es poden treure molt millors fotos que des de l’illa en sí. En tot cas, com deien a la sèrie Oh, Europa, és el típic monument per dir: Me l’imaginava més gran. Des del Ferry també es podien fer fotos del conjunt del skyline de Manhattan, així que és una hora que val la pena. Staten Island en sí no té res, però la mitja hora entre ferrys es va aprofitar per dinar el World Famous Crunchy Dog.
Ja de tornada a Manhattan tocava visitar Wall Street, centre neuràlgic del capitalisme que estava completament vallat i protegit. Mesures post 11-S o per evitar que la molta gent que vam perdre diners l’any passat en fons d’inversió o borsa la prenguin contra els corredors que estan treballant?
La zona de corbata i tratge la vam deixar ràpid per anar als molls de la zona est, on des d’un bar de platja artificial gaudíem d’una merescuda cervesa amb vistes al pont de Brooklyn. Havent descansat tocava veure les comunitats de Chinatown i Little Italy, dos zones amb la seva personalitat dins de Manhattan, però que a diferència de quan les vaig visitar de petit, ja no trobo tan autèntiques, suposo que un ja ha vist molt més món que llavors, quan tot just per primer cop sortia d’Europa. La caminada concloia al Soho, un barri que no té res a veure amb el de Londres (el nom ve de South Houston), però que em va encantar. Cases de l’època industrial amb les típiques escales d’emergència exteriors, botiguesde disseny, ambient alternatiu, amb bullici de gent però a l’hora tranquil... El barri on un viure encantat en un loft si mai s’ho pogués permetre, per tant, probablement mai.
Amb les cames fetes pols, tocava descans i dutxa a l’hotel abans d’anar a sopar a la zona d’east Village amb en Nimish, un neoyorquès amic de l’Adri d’orígen hindú. El sopar no va ser cap maravella, definitivament s’ha d’enterrar la mania d’acceptar invitacions a restaurants pseudo-espanyols. Millor va estar el pub americà posterior, amb l’arribada de dues amigues sueques i saborejant el primer jack cocke del viatge. Despedint-nos ja dels nostres amfitrions, matàvem la nit a prop de l’hotel a l’espectacular terrassa del 230 5th Avenue. 14$ per un cocktail no massa generós ni massa bo, però amb un públic espectacular de gent maca i unes vistes increïbles a la Manhattan de nit, amb l’Empire State i el Chrysler Building destacant enfront.