Amb a penes dues hores mal dormides en el vol San Francisco-Philadelphia i amb el pes de la motxil.la de mà i la de portàtil a sobre, hem aparegut a les set del matí hora local a la històrica ciutat de l’estat de Pennsylvania, on la llarga escala de quasi 11 hores ens permetia agafar el tren per anar-la a visitar.
Els primers moments del dia han estat penosos. Adormits, cansats, amb l’esquena destrossada, passejàvem com zombies enmig d’una ciutat que fora el City Hall i un temple masònic, no semblava tenir massa a oferir. Per sort, l’entrada al Visitors Center, ens ha convençut per agafar un tour a peu guiat per l’Old City, on un guia molt motivat ens ha animat les següent dues hores ensenyant-nos els millors racons de la ciutat a l’hora que explicava una mica la història de la fundació de l’estat i la ciutat, la secta dels quarkers i el seu líder William Penn, el procés de la firma de la Declaració d’Independència i com Benjamin Franklin va adoptar Philadelphia com la seva pròpia ciutat (malgrat ser nascut a Boston). Un tour molt aconsellable, doncs la ciutat no ofereix cap arquitectura ni monument especialment destacable, així que el més interessant són les històries que hi ha al darrere. Probablement la ciutat de Pennsylvania sigui una de les què pot oferir més història, dins la curta història dels EEUU. Bastant més pesat és ja visitar els edificis per dins de l’Independence Hall, l’arxiu amb les còpies de la Declaració d’Independència i la Constitució i el Congress Hall, així com veure la famosa Liberty Bell, una campana que no té res especial però que com sempre els americans saben vendre especialment.
Amb l’esquena i les cames trencades, recuperàvem forces menjant el típic Cheese Steak de la ciutat al famós Jim’s Steak, abans de seguir penosament fins al tren que per fi ens portava de nou a l’aeroport, per ara sí, emprendre ja el definitiu vol que esperem ens acabi portant de nou a Barcelona.
Amb el coixí inflable i l’antifax personal a punt, despedeixo les cròniques del viatge en ple vol de tornada, esperant poder dormir el suficient per minimitzar el jet lag a l’arribada.
24 d’agost 2009
Retorn via la històrica Philadelphia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola Jordi! Ostres, has escrit molt i no t'he pogut llegir, o sigui que ja m'ho explicaràs tu en persona!
Jajajaja, i no hi ha cap referència de qui et va aconsellar el Jim's Steak??
Jo ja et vaig dir que no valia gaire entrar a dins dels edificis, no? Però la pregunta clau és... vas anar a veure el Museu Nacional? (ni que fos per fora) i pujar les escales del Rocky, jejejeje? Espero que no et perdéssis aquesta part de la ciutat nova, ja que hi havia un parell de parcs i escultures guapes
Volia que et reivindiquessis, que sino no comenta ni cristu :)
Doncs al final no vam anar al museu nacional, estava tant zombie que ni me'n vaig enrecordar. De totes maneres, segons on quedi de la ciutat tampoc hauríem tingut forces :)
... jo li vaig dir al David que allà estava el famós bar de Cheers (el de la serie de TV)... bon viatge. I que sapigues que os he llegit sempre que heu penjat algu al blog... de fet acabes de penjar tot "a saco" desde el últim de Leaving las vegas
ja hem tornat Fonsi, així m'agrada llegint aquí. Efectivament avui he penjat tot a saco desde bcn, anava escrivint cada dia, però no sempre era fàcil trobar connexió wifi gratuïta. De fet, a les costes era més difícil.
Ens veiem la setmana que ve per SEAT i fem un coffee.
Serà que no. M´agafo vacances el Divendres i no torno fins a 3 setmanes després... ja ens veurem a final de mes
I no vas llepar la Liberty Bell??? (How I met, primera temporada)
:D
Grans cròniques viatgeres, as usual!
Deixa el teu comentari