Angkor: dia 1

El primer dia conjunt per visitar Angkor va ser per fer el que s'anoma Little Circuit, un circuit pre-establert que en els seus inicis es feia en elefant i que porta als temples mes famosos i importants. Despres d'un bon esmorzar a base de fruites i cereals (per aconseguir les necessaries vitamines per suportar el dia), vam llogar tres bicis amb les que passar el dia. Els pases multidies son un carnet amb foto que et fan a l'entrada principal (a mig cami dels 6 km que separen Siem Reap d'Angkor Wat) i que cal conservar en bon estat tots els dies, si un no vol tornar a pagar els 40$. Aconsellable doncs es la compra de la funda de plastic per si una tempesta sobtada fa acte de presencia. I logicament no perdre'l, cosa que va fer el Xavi ja en el primer temple... i recuperant-lo a traves del guardia que va veure com li queia pero no va dir res. La seva recuperacio va costar 2$ en concepte de... la teva alternativa es fer 3 km i tornar a pagar-ne 40.
Despres de jugar una estona amb uns micos que vam trobar pel cami, la visita començava a Angkor Wat, la mare de tots els temples. Passant-hi al dia seguent en hora mes punta, es realment aconsellable buscar una hora poc frequentada (ni a primera hora del mati per veure la sortida del sol, ni per la tarda) si un no es vol trobar a les Rambles de Barcelona. Angkor Wat es el temple mes gran (la contruccio religiosa de major extensio del mon) i la imatge tipica d'Angkor, especialment les seves torres de la zona central del temple. El temple en si es pero mes petit del que m'imaginava i desgraciadament el seu interior esta actualment tancat al public. El recinte es el que es realment gran. Als murs que tanquen el pati central que voreja el temple es poden trobar impressionants murals esculpits de pedra que expliquen llegendes de tradicio hinduista. Rodejant aquests murs es troben uns jardins enormes amb un parell de piscines naturals i el cami de pedra que porta des dels murs exteriors fins al recinte interior. Angkor es visita obligada, el temple central es la contruccio mes espectacular, pero he de reconeixer que no li vaig trobar la magia d'altres i que personalment em quedo amb Bayon.
Phnom Bakeng va ser la segona aturada, un temple mes modest situat al cim d'una petita muntanya, al qual s'arriba despres d'una caminadeta per cami peatonal. El millor es la seva localitzacio i vistes (es pot veure Angkor Wat des de dalt, el llac del West Meabon i una vista de conjunt de la zona). La seva orientacio cap a l'oest el fa especialment adient per veure la posta de sol... si no fos pel circ de turistes de tours organitzats que si forma i que fan passar les ganes.
Ja a les portes d'Angkor Thom, a ma esquerre queda Baksei Chamkrong, una força ben conservada i empinada piramide d'estil cambodja.
Angkor Thom va ser durant una epoca, una ciutat emmurallada dins la gran ciutat. Les entrades amb tot de figues de Buda son espectaculars i un cop dins, un parell de quilometres de cami vorejat d'arbres separen encara del seu centre, Bayon, el meu temple preferit. Bayon no es tan gran com Angkor Wat perque no te recintes al voltant i es limita a una estrctura central. Pero aquesta es magica, formada per mes de 200 caps de budes mirant sempre en les quatre direccions i que observen en tot moment al visitant. Miris on miris, sempre et trobaras amb la mirada frontal d'un d'ells, mes algunes mirades de reull d'uns quants mes. Com tots, el temple no esta en perfecte estat de conservacio i caldra esperar a una bona restauracio per fer-lo probablement encara mes magic. Als voltants de Bayon vam dinar, acompanyats d'un petit temple budista amb una figura del seu deu gegant, mentre ens podiem donar una bona dutxa a la font de traccio manual amb la qual els autoctoncs recaptaven l'aigua.
La resta de temples d'Angkor Thom ja son menors i estan en un estat bastant deplorable. El Baphuon esta practicament inaccesible per obres de restauracio i conve destacar nomes els impressionants murs gravats que hi ha a l'entrada del Phimeanakas. Girant alla a ma dreta es surt per la Victory Gate, que dona a dos temples menors, Thommanon i Chau Say Tevoda. Seguint recte un arriba a un ja mes interessant Ta Keo, especialment critic per la gent amb vertigen, pero l'esforç pel qual val la pena. La ruta prosegueix cap a Ta Prohm, actualment un dels temples mes famosos per haver-s'hi rodat la pel.licula Tomb Raider. La gracia d'aquest temple es que fins finals del segle passat va estar completament abandonat i per tant en els seus murs interiors s'hi ha format novament bosc espes. A la zona central del temple, es la conjuncio de les runes humanes amb la força de la natura, en forma d'arbres d'imponents arrels, el que impressiona al seu visitant. El circuit finalitza amb el temple bastant mal conservat de Banteay Kdei i el precios llac de Sras Srang, des d'on es poden observar probablement precioses sortides de sol en un ambient mes tranquil.
La tornada a Siemp Reap va venir marcada per la tempesta que sobtadament ens va enganxar. Una pickup ens va recollir i estalviar un tros de mullada, pero el cami que faltava fins a la tornada de bicis ens van acabar de posar-nos xops. Al vespre, en ben sopat, un servidor es va quedar a l'hotel per veure una mica de basquet (EEUU-Argentina) i llevar-se al dia seguent aviat per intentar veure la sortida del sol. I tot s'ha de dir, per tenir un dia per mi sol i poder gaudir de la magia d'Angkor de forma mes intima (i mes matada doncs els meus plans estava segur que no els seguirien). Tants dies seguits convivint 24 hores al dia amb els germans Sa (i amb qualsevol altre que hagues anat) necessitaven un dia de respir.