Comiat d'Angkor i nit homeless

El tercer dia a Angkor el vam destinar per amb un Tuk Tuk visitar dos atraccions que ja queden massa lluny per fer-les en bici: Banteay Srei i Kbal Spean. El primer és un dels temples més famosos, especialment pel bon estat de conservacio de les portes i interiors que es conserven, ja que per la resta es força petit i tota l'estructura externa esta derruïda. A Kbal Spean s'hi arriba despres d'un trajecte per una pista polsegosa, on el veure també zones més autèntiques de Cambdoja compensa la imcomoditat de la sorra vermella que un s'empassa cada cop que un cotxe adelanta el Tuk Tuk (pels més sensibles sempre queda l'opció d'anar-hi en taxi). Un cop al destí Kbal Spean és un camí (amb algun tram força complicat) d'1.5 km pel bosc seguint el curs d'un riu. Al final es troben restes de gravats sobre pedra de quan la zona havia estat objecte de culte. La llitera del riu tambés està empedrada com a obra d'aquells temps. Als gravats en sí se li suma l'atracció d'una cascada en la qual un es pot donar una bona dutxa.
Per la tarda era hora de tornar a Vietnam, prèvia sorpresa de l'impost revolucionari de 25$ que un ha de pagar per abandonar el país (a sumar als 20$ del visat d'entrada). Després d'un còmode vol d'una hora, arribàvem a les 11 a l'aeroport de Saigon... i a les 5:55 havia de sortir el nostre vol cap a l'illa de Phu Quoc. Com no hi ha cap hotel al voltant de l'aeroport, decidíem fer nit en ell... descobrint la negativa sorpresa que les zones d'accés lliure (previes al chek-in) d'aquest estrany aeroport són a l'aire lliure, amb un sostre això sí que protegia de la pluja. Així que cadascú com va poder (els Sa finalment al terra i jo aguantant sobre dos files de seients amb la Lonely embolicada sobre tovallola en la zona de ferros entre cadires) vam passar les hores fins a l'obertura de l'aeroport en la nit més homeless del nostre viatge.