Última nit a Saigon i retorn via Frankfurt

L'última nit la vam tornar a passar a Saigon, aquest cop ja novament instal.lats en un còmode hotel. Per la tarda vam aprofitar per veure el barri de Cholon que ens havia quedat pendent en la nostra visita prèvia. Cholon és el barri xinès de Saigon i malgrat la proximitat geogràfica i física d'ambos pobles, el barri té una personalitat plenament diferenciada. La primera diferència obvia és naturalment l'alfabet amb el què estan escrits els rètols dels locals, però també l'ambient que s'hi respira i una arquitectura diferent li donen un altre aire. Ens va agradar el carreró del billar que vam trobar per casualitat. El billar junt amb el volei i el badminton són els esports nacionals que hem vist practicar més, però en aquest cas eren plantes baixes on s'hi respirava un ambient més d'apostes il.legals. La visita a Cholon també va venir marcada per la nostra estrena amb els autobusos locals que per només 3000 VND et porten. No existeix mapa portàtil per al turista però preguntant en les parades ens en vam ensortir prou bé.
Ja per la nit vam fer la ruta del carrer De Tham, amb copes al Zoom, Allez Boo i al GO2 amb música en viu. Com no hi havia l'ambient de l'últim cop (probablement molts turistes ja havien tornat) vam agafar un taxi perquè ens portés a discos. La primera aturada va ser el D&D, disco vietnamita, semblant a la de Buon Ma Thuot però el local molt més modern. El problema era que a part de cara no tenien res del què anàvem demanant (cap marca de whisky), així que vam decidir marxar i anar al més turista Apocalypse now. Local amb bona música, ple de turistes... i de les prostitutes amb menys gràcia que he vist mai. Així que sense allagar massa la nit, vaig fer un retorn a peu per la fosca i ja més tranquila Saigon, per arribar a l'hotel més o menys a la par amb els companys que van tornar amb taxi.
El matí següent trobada casual amb el Ferran Vilà de l'ETSEIB mentre esmorzava i compres de tots els regals al mercat, alegrant-me un cop va estar tot enllestit per la persecució constant que un pateix.
A les 4 tocava anar cap a l'aeroport a iniciar el llarg viatge de retorn: Saigon-Hanoi-Frankfurt-Barcelona. Com a Frankfurt disposàvem de 8 hores vam aprofitar per visitar (revisitar en el meu cas) la ciutat, assaborint el clima més fresc i la tranquilitat que es respirava pels carrers, a més d'un bon codillo amb cervesa és clar. Les maletes arribaven sorprenentment i feliç a Barcelona i a les 19:30 arribava un mes després per fi de nou al pis de Mejía.