Diu la llegenda d'alguns guies autoctons que sortint per la East Gate d'Angkor Thom i endinsant-se a la jungla que hi ha darrere, un pot trobar una espectacular estatua gegant de Sheeva perduda enmig de la vegetacio. Aquesta referencia no surt a la Lonely ni cap altra guia, ni tan sols als mapes turistics que donen a Siem Reap, pero segons un parell de guies contactats existeix. D'altres ho desmenteixen, potser per no haver-se interessat mai per explorar la zona, potser perque realment no existeix. El cas es que intrigat per la historia i buscant una exclusiva bomba pel meu blog per enfonsar a la Lonely Planet, Indiana Caus va decidir aprofitar les ultimes hores de sol per investigar sobre el terreny.
Pujant per Angkor Thom i arribant a Bayon, un ha d'agafar el cami que queda a ma dreta. Es un cami de 2 km que passa desapercebut, no es una carretera asfaltada com la que creua de nord a sud, ni una pista com la de l'oest, sino un cami comode per mountain bike i practicable una mica incomodament per als que com jo vagin amb la bici de passeig. El cami pero es espectacular, com aconseguir la pau dins d'Angkor Thom. Incromprensiblement el cami a la East gate per sort ha estat oblidat en favor de la Victory gate i aixo fa que un pugui escoltar ocells, veure papellones gegants, micos i esquirols pel cami, a l'hora que de l'interior del bosc surten sorolls mes exotics. La East Gate es igual que les demes, pero si en comptes de veure cotxes i motos entrant, un veu jungla a l'altre costat l'encant es naturalment molt superior. Realment aquest petit desviament es recomenable per a tothom que visiti Angkor.
Ja pels mes motivats en la historia, Indiana Caus va adentrarse en la jungla i va recorrer uns 2 km pel caminet que l'atravessava fins al riu. Lamentablement no vaig trobar ni rastre del famos Sheeva i pel cami em viag menjar unes quantes teranyines a la cara i algunes picades als peus desprotegits amb les xancles i pantalons curts que portava. Sortint del cami principal vaig veure tres cruilles, que per falta de temps (començava a enfosquir) i d'equipament (mica en mica començava a temer que sortis algun bitxo mes perillos) vaig seguir nomes parcialment. Adjunto mapa de la zona explorada. Si algun viatger esta motivat en seguir la busca atret per la historia, li agrairia que em digues si l'ha trobat i m'envies una foto. Tranquils que no reclamare drets de descobriment. I si algu investiga i no troba res, doncs sento la perdua de temps. Que pensi com a consol que jo m'he menjat el cami mes estret atret per l'emocio increscendo de poder descobrir un raco oblidat per la majoria.
28 d’agost 2008
En busca del Sheeva perdut d'Angkor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Deixa el teu comentari