Hoi An

Despres d'una bona dutxa i bastant morts de gana vam anar a explorar una mica Hoi An, un dels destins mes lloats pels turistes amb els que ens hem creuat. El sopar al Green Moos ha estat fins ara el meu millor apat i les copes al Before&Now (un bar pop&rock molt ben ambientat) tambe la millor nit per aquestes terres, sense que aixo signifiqui una gran festa, sino unes copes agradables. L'intent de coneixer a un parell de canadenques popies es va quedar en aixo, i es que la col.laboracio dels germans Sa en aquests ambits no esta essent massa fructifera (el Miguel fa el que pot sense idiomes, pero el Xavi amb la seva actitud de "pago 20$ -que tampoc fa- y me sale mas acuenta", doncs no ajuda). Aprofito per confirmar que la convivencia en el viatge esta essent per la resta molt bona, sense cap rifirafe a destacar. L'organitzacio tambe esta sortint sobre el previst.
Aquest mati, despres d'un gram esmorzar amb buffet a l'hotel i el banyet matinal, hem llogat unes bicis (1$/dia) i hem visitat el centre antic de Hoi An, patrimoni de la Unesco. Personalment (aqui hi ha discrepancies) Hoi An es la poblacio que mes m'ha agradat, amb les seves casetes baixetes com un poble i la seva rivera. Hi ha nombroses cases i temples antics, alguns dels quals es poden visitar amb el tiquet que venen a l'oficina de turisme. Amb ell tambe hem vist un concert tradicional vietnamita, amb alguns balls femenins que no estaven malament. Davant de Hoi An hi ha una illa enmig del riu, a la qual es pot accedir per un pont. Amb les bicis hem explorat una mica i refrescat amb aigua en una terrassa a la vora del riu. Comprovant que l'intent de timar al turista persisteix, malgrat que l'experiencia ja ens fa millor negociadors.
Com la calor d'avui era insuportable (primer dia assolejat i amb l'humitat habitual), per la tarda hem anat amb les bicis a la platja de Cui An, a 5 km de Hoi An. Una platja tropical com les que un somnia: sorra blanca, aigua neta i transparent, tumbones i parasols de fusta i molt espai per a un. Una tarda de relax que necessitavem i on hem conegut una parella d'amigues matures madrilenyes, amb les que hem estat xerrant una bona estona (una d'elles esta vivint a Nova Delhi i l'experiencia donava tema de conversa). A la tornada, enmig d'un amagament de tempesta tropical ens hem comprat els billets per sortir dema a la tarda cap a Nha Trang, mes al sud, i amb una nova experiencia: els sleeping bus.