La decisio presa a Saigon d'ampliar el nostre viatge estant els ultims dies a l'illa de Phu Quoc va propiciar una visita una mica accelerada del Delta del Mekong. Malgrat tot i amb una mica de sort podem dir que ens pogut fer una pinzellada del mes important.
Encara a Saigon el taxi ens duia a l'estacio de busos de May Tien, on per primera vegada ens veiem havent de gestionar la compra nosaltres. Com es habitual, el caos regnava a l'estacio, amb molts llocs de venedors i tothom intentant atreure't per la compra. Finalment vam comprar al lloc mes barat, la qual cosa va significar viure una experiencia en minibus realment vietnamita: 20 persones en una furgo de 14. Naturalment el viatge fins a Cantho de 4 hores no va ser el mes comode en el que haguem anat, pero a diferencia dels busos turistics ens vam poder saltar tota la cua que hi havia per embarcar en el transbordador que creua el principal ramal del Mekong (el pont d'acces a Cantho esta encara en construccio). Pel cami destacar els nombrosos rius i canals que formen el grandios delta, pero es realment quan un creua el llit del Mekong quan es fa la idea de l'extensio del riu.
Cantho es la ciutat mes gran del delta i es famosa pels seus mercats flotants. La nostra intencio era des d'alla agafar un vaixell que puges tot el delta fins a Cambodja, pero aquests nomes surten des de Chau Doc, una petita ciutat aprop de la frontera. La comunicacio entre ambdues per vaixell es tambe a la practica impossible (3 vaixells al mes, aixi que s'ha de tenir molta sort), aixi que va tocar agafar un nou minibus (i tres hores) per anar fins a Chau Doc. Per sort amb temps per fer previament una ruta amb un vaixell d'una hora que ens portes al mercat flotant mes proper. La travessia pel riu es recomenable i el mercat flotant es una reunio espectacular de petits vaixells i plataformes flotants on s'intercanvien mercaderies.
La nit la vam fer doncs a Chau Doc, una ciutat que malgrat disposar del monopoli de creuers fluvials fins a Pnohm Penh (capital de Cambodja), encara no esta desenvolupada pel turista. Un unic restaurant de carrer en el seu centre, i tot bar tancant abans de les 22h donen mostra de que no es la ciutat mes divertida de Vietnam.
23 d’agost 2008
Delta del Mekong
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Deixa el teu comentari