Primer dia a Sapa (amb una mica de tot)

El viatge en tren en Sapa es força pesat, fins i tot quan s'obte plaça en un dels pocs cotxe-llitera "normals" disponibles. El tren te diferents classes: seient normal, cotxe-llitera amb compartiments de quatre lliteres amb matalas (25 USD/persona i trajecte) per guiris i vietnamites de classe mitja com el company que ens va tocar (que utilitzava les meves xancles per anar a pixar), cotxe-llitera de sis sobre fusta (per vietnamites) i Victoria Express (pels guiris amb pasta). Dos lavabos per vago (el el nostre) que feien bastanta pudor i tres piques. El tren no es la comoditat maxima, pero esforçant-se, un aconsegueix dormir alguna horeta (maniacs per llençols utilitzats abstenir-se). Si arribes cansat del viatge, de postres, una horeta mes en minibus (el tren deixa a Lao Cai, 35 km al sudest) per 30.000 VND despres de treure't a la majoria de conductors de sobre a l'arribada, i quan baixes tot de noies tirant-se a sobre per oferir allotjament. Triem el Lotus Hotel que sortia a la Lonely i ens companya una jove local bastant simpatica, Haon. Deixem les bosses i sortim a esmorzar, que hi havia gana, perseguits constantment per les venedores de textil locals h'mong (amb estrafolaris vestits negres). Sorpren que sota la seva aparença analfabeta (especialment les velles), es mouen amb bastanta mes soltura que la gent de Hanoi.
Decidim estrenar el primer dia llogant unes motos a 9 USD/dia. Una experiencia sens dubte recomenable... pero sota certes premises (seguir llegint). En el meu cas he de reconeixer (per sorprenent que sembli), que era la primera moto que conduia, una Yamaha automatica tipus Scoopy de 75cc. Res millor per estrenar-se que una pista que puja al port mes alt de vietnam, 15 km de ruta accidentada per arribar a 1900 m d'alçada. I per acabar-ho d'adobar des del minut 10 amb pluja torrencial, que per mes impermeable que portessim, hem acabat empapats (la nostra habitacio amb tota la roba estesa sembla ara mateix un campament gitano), i bitllets i papers que portessim molls (tambe en proces d'assecat i desenganxat, especialment els diners). I aixo que quan ha començat a caure, ens hem refugiat en una casa local (primer accident del dia a l'intentar pujar la rampa i acabar contra la moto del Xavi i ferint-me la cama). La gent (dos avies molt molt grans i una noia jove) ha donat aixopluc i ofert te vietnamita, sense voler res a canvi (que aqui es per fer una festa), pero que s'han acabat emportant pels diners que els hi hem hagut de deixar amagats. Com ja estavem molls, no parava i tornar a Sapa implicava mullar-se, hem decidit tirar pel dret i seguir pujant. Algun campament de gent local venent coses pel cami i per la resta un paisatge espectacular de muntanya i selva, acompanyat aixo si dels nuvols que ens empapaven i impedien veure les segur boniques vistes de la vall. Poc abans del cim, un es troba amb les cascades de Thac Bac, bastant altes pero poc imponents per algu que ja ha vist les del Rin, Niagara i Iguazu. Coronat el port, hem iniciat el descens, agafant cada cop mes confiança, fins a una nova caiguda sense consequencies en un intent de canvi de sentit (moviment que encara no he agafat el truc). Dos opcions: anar a l'hotel ja o ja posats, baixar a explorar. Hem agafat la carretera de Lao Cai i al primer cami que hem vist ens hem desviat. Sobre sec i una bona pista, la conduccio es molt mes comode. Boniques fotos a les terrasses d'arros que omplen les valls entre muntanyes, saludar als nens i nenes, pujar-ne algun sobre la moto per estalviar-los cami, tot un goig. Perdent-nos per les pistes hem arribat a una casa on ens esperaven tot de dones rapades per davant i amb roba vermella: l'etnia dzao. Ens han invitat a veure la seva "village" i ja sabiem que seria una estrategia per comprar els textils artensanals que fabriquen, pero per deixar la moto una estona hem acceptat. Jo he estat baixant amb la Ta Me, una noia de 16 anys que parlava un angles excel.lent i que sabia xaporrejar les tipiques gracies en castella. Sense ella, la resta no farien tant negoci, tot autodidacta amb les visites de guiris, sorprenent. Una passejada de 10 minuts per la selva rodejats de 15 dones fins a arribar a una casa rural de fusta. Entrem, ens ofereixen cadira, la Ta Me m'ensenya la casa, fem les preguntes de protocol per trencar el gel (on estan els homes, com viuen, etc.) i quan la situacio ja era surrealista i insostenible, venga, Ta Me, veneu el que hagueu de vendre... Aqui se'ns han tirat 5 dones per cap a sobre de cadascun bombardejant-nos a tel.les, pulseres, bolsos, tapissos, sense temps a respirar ni negociar. Sort que la majoria dels diners els porten a la "collonera oculta" (i avui empapada) i se'ns ha acabat l'efectiu rapid, no sense plors de les que s'havien quedat sense vendre. Mai m'havia sentit tant acosat en tant poc temps. Despres de l'experiencia, hem decidit tornar cap a Sapa, no fos que ens trobessim amb alguna altra etnia.
I aqui el regust amarg del dia. El Miguel tambe ha tingut una petita rascadeta a la moto en una caiguda que era mes visible que el que duiem la resta. Tornem les motos a l'agencia, i ens surten els tres propietaris (pel que es veu) de les motos i amb qui no haviem tingut tant tracte i amb aire intimidant ens reclamem els petits desperfectes. Nosaltres els enviem a l'agencia, amb qui haviem tractat i no s'havia especificat res ni s'havia fet cap parte previ de desperfectes. L'agencia es desenten i ens deixa amb un grup cada cop mes nombros de viatnamites, que xapurrejava angles amb prou feines i amenaçava amb la policia. Els diem que perfecte, que vingui la policia, i ells intentant que pugessim a les seves motos. Aixi que ens sentem i veient que no hi havia sortida (ni ells anirien a la policia, ni ens deixarien sortir sense mes), entrem a l'agencia i els involucrem a crits perque facin d'intermediaris davant el pollo montat (el de la moto del Miguel ja estava donant-li cops al casc de manera intimidant, fins que ha saltat el Miguel i l'ha acollonit, tenint temps per sort jo d'aturar-lo abans no li trenques la cara). 15 USD finalment a pagar 10 per nosaltres i 5 per l'agencia, un tracte mes o menys just (els tius han marxat rient i oferint les motos per dema) que hauria sortit molt mes car si d'entrada haguessim acceptat els desperfectes. Moral: qui llogui motos al vietnam, que deixi clar amb l'agencia l'existencia o no d'una assegurança i com s'avaluaran els desperfectes, exigint de primeres un part d'estat de la moto on firmin ambdues parts.