Comiat de Hanoi

El dia a Hanoi va ser una mica diferent a l'esperat, pero es pot considerar satisfactori. Despres d'un bon esmorzar vam decidir provar les mototaxis (10.000 VND per persona) per anar a la Pagoda del Pilar Unic. L'experiencia en moto es fascinant, com anar sortejant tot el transit en una ciutat on l'unica llei del transit es fer sonar el claxon. Els pocs semafors existents son en general poc respectats. Despres d'unes quantes rialles i de no saber si ens havien deixat al lloc correcte (error en aquest cas d'un mapa de la lonely no massa currat), vam visitar la Pagoda i a peu vam fer el trajecte pel Mausoleu de Ho Chi Minh (espectacular per fora pero tancat en aquesta epoca) i fins al Temple de la Literatura, on et podies sentar sobre el cap d'una tortuga per llegir (sic) uns gravats de pedra verticals. A mes com no, una pagoda mes inclosa en el preu. La tornada al centre va ser novament en moto i montant un espectacle de crits que atreia l'atencio del nombros public autocton i guiri (en aquest punt he de dir que estar tant al costat del Xavi acaba contagiant).
Per la tarda haviem de recollir els bitllets de tren per Sapa, la qual cosa es va acabar allargant mes de l'esperat per culpa la companya d'agencia de la Namh, amb qui vam estar xerrant una bona estona. Entremig, alguna compra mes o menys inutil mes, comprovar que amb tant de guiri ja no quedaven entrades pel teatre de les titelles d'aigua (s'intentara l'ultim dia), descobrir que l'espectacle del dia anterior havia estat perque el noi era un lladre, alguna Bia Hoi mes i intent de lligar (grande Miguel) amb una canadenca d'origen vietnamita que estava de turisme (ens haviem de trobar despres al tren pero creiem que tenia el tren anterior, a veure si la trobem per aqui Sapa). Un bon sopar al Ladybird (on haviem dinat el primer dia) i on vaig tastar un delicios peix fregit i temps per recollir les maletes i anar cap a l'estacio, a matar el temps amb alguna birra mes fins a la sortida del tren.
Marxem doncs de Hanoi amb un bon sabor de boca pero una mica estressats de tanta persecucio al turista pel carrer i del regateig a les tendes. Tambe una mica cansats de la pudor de menjar cru del mercadillo al carrer on teniem el hostel. De moment sense cap massatge (el mes curt es de dues hores i mitja), pero ja amb alguna anecdota. El famos Happy End aqui li diuen Massage Bum Bum i tothom sap el que es i diu que esta ple, pero s'ha de dir la prostitucio tampoc es tant visible si no es busca. De fet, el mes aprop que hem vist va ser un ciclotaxi que quan li vam dir que no ens va asenyalar una dona en moto, madame! El Xavi salta amb Madame Bum Bum?? I si, alla teniem ja a la dona perseguint-nos fins que vam entrar al bar. Una ciutat frenetica a la qual hi tornarem com a minim l'ultima nit abans del vol, a reviure-la i fer les grans compres (es poden trobar bones imitacions força be de preu (previ regateig).