11 d’agost 2008

Missatge tranquilitzador

Aquesta nit ens acabem d'enterar dels morts i desapareguts que hi ha hagut al nord del Vietnam degut al tifo Kammauri. Com ja vam avisar fins ara no hem tingut acces a Internet, pero per a tots aquells que us pogueu haver preocupat, serveixi aquest post per informar-vos que estem be. Vam escapar-nos de les pluges just el mateix divendres que vam escriure i les 9 hores de tren es van fer pesades pero no pel temps, sino per l'aire acondicionat i pel tiu que va arribar a mitja nit perentrar a la nostra cabina i em va despertar quan havia aconseguit agafar el son. Total, que vaig arribar a Hanoi amb decimes de febre i esperant-me dues hores d'espera i quatre de bus fins a arribar a Halong Bay. Per sort el priemr Termalgin va salvar el viatge i no va anar a mes. Pero l'important es que estem be i acabem d'arribar a Hue, ja bastant mes al sud. Aixi que abans de narrar les experiencies dels ultims dies quan tinguem temps, us deixo amb una anecdota ultima de Sapa que vaig oblidar-me: les mateixes dones etniques que venien textil pel dia per la nit oferien haxis als turistes. Tot molt autentic.

1 comentari:

aitor ha dit...

aixo se li diu adaptarse al mercat.
de totes maneres ni se us acudeixi comprar/tenir/vendre/consumir, que alla no s'estan per hosties