Bye bye Lao Cai

Realment els dies a la regio de Sapa, els hem clavat. La nit d'ahir va ser esplendida, i el Miguel i jo vam descobrir un bareto (H'mong's Sister) amb una mica d'ambient i vam gaudir d'un menjar europeu en un italia, mentre el Xavi es recuperava a l'hotel dels primer problemes gastrointestinals del viatge. Pero el cel sere d'ahir va durar poc i avui ens hem llevat amb pluges comparables al primer dia, i per tant l'eleccio del Jeep es tornava completament encertada. Amb ell hem baixat fins a poble etnics mes llunyanys, Supan i Ban Ho, on curiosament el percentatge d'habitants vestits tradicionalment ha baixat espectacularment. El Jeep era un Uaz rus de l'any de la pera, aixi que cada bot es transmetia als ronyons directament, pero s'ha fet suportable. A Supan hem donat una volta pel poble, comprovant que el billar es un esport molt tipic en aquests poblats i presents no nomes en el bar, sino tambe per exemple a la barberia. A Ban Ho despres de fer una cervesa rodejats de dzao intentant vendre coses, hem fet una mica de trekking per la muntanya fins a trobar-nos amb una parella que baixava travesses de fusta per la casa amb dos yaks.Els primers que parlaven una mica d'angles en el poble i ens indicat el cami fins a unes cascades, molt idiliques pero mortals en cas de banyar-se (hem suposat per les larves presents a l'aigua que se'l mengen a un per dins). Despres haviem de seguir fins a un altre poblat mes aillat, pero les pluges del dia, l'antiguetat del cotxe i la poca confiança del conductor, ens han fet tornar enrere per dirigir-nos a un ressort situat sobre una muntanya amb magnifiques vistes a la vall. El ressort el dirigeixen una parella de danesos i pertany a un joint-venture vietnamita-danes. Alla hem menjat i en acabat iniciat el tram de retorn fins a Sapa, on hem tingut l'inevitable, el primer accident de cotxe. Una moto que en una corba sense visio amb camions bloquejant mitja calçada se'ns ha tirat a sobre. Per sort el motorista no s'ha fet res de l'altre mon i els danys materials un parell de rascades, pero quan hem sentit l'impacte ens hem temut el pitjor. I per sort, a l'anar amb conductor local aquest cop no hi ha hagut discusions sobre els desperfectes. De Sapa hem baixat ja cap a Lao Cai (amb migdiada inclosa sobre l'incomode cotxe, el que fa el cansanci), on donarem ara una volta fins a la sortida del tren i esperant no ser timats mes (buscant un raspall per netejar les botes, han aparegut quatre nanus que ens les han tret, netejat i posat superglue a zones que s'estaven obrint, pero clar a 4 euros no negociables un cop fet).